MÉS QUE UNA ANÈCDOTA
Fa uns mesos, en Joan Gomila d’Eivissa em va convidar a llegir el seu treball de final de grau, tutoritzat per la professora Caterina Valriu de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i que du per títol L’obra folklòrica d’Isidor Macabich editat per Miquel Costa Costa ISBN: 978-84-92951-57-4. Un treball ben estructurat que vaig paladejar amb gust.
El cas és que el nom de Macabich em va transportar tot seguit als temps d’estudi de les rondalles del cicle de la guineu i el llop. En efecte, vaig descobrir (i m’ho va confirmar en Gomila amb la seva cerca) que l’eivissenc Macabich era un dels 7 recopiladors d’una versió eivissenca de la rondalla, tipus 15, titulada genèricament com a La guineu i el llop i la gerreta de mel i que figura amb el títol Es compà llop i sa comare rabosa en seu recull, publicat el 1966, segons l’autor del treball.
Aquesta rondalla exposa com triomfa l’engany per damunt del braó, un tema recurrent en les 9 rondalles del cicle, 6 de les quals corresponen al tipus 15.
Vejem-ho: quan el llop i la guineu van decidir compartir una gerreta de mel, l’enginyosa guineu es va empescar excuses (3) per enredar el babau del llop i cruspir-se-la d’amagat. Quan el llop se’n va assabentar, l’astuta guineu li va fer creure que havia estat ell l’autor del greuge. I el molt panoli s’ho va empassar!
Els humans sabem per experiència que, tant en la ficció com en la vida real, els pactes no sempre s’acompleixen. I sovint és el més dèbil i tanmateix més astut qui s’endú el triomf. Perquè nosaltres formem part de l’espècie feble respecte del món que ens envolta, tot i que amb la nostra estultícia hem espatllat el planeta que ens agombola. Però d’això no en parlarem ni ara ni aquí…
Hi ha d’altres relats protagonitzat per parelles i no només en el terreny de la rondallística. En tenim exemples en les aventures de Tom i Jerry, una sèrie de 161 curtmetratges creats per William Hanna i Joseph Barbera entre els anys 1940 i 1958; i en les pel·lícules dels anys 20 del segle XX de Laurel and Hardy (El gordo i el flaco a casa nostra); i The Odd Couple (L’estranya parella) una sitcom americana dels anys 70 inspirada en l’obra de teatre de Neil Simon.Uns i altres solen premiar el millor enganyador: el més dèbil, però més astut. I, sovint, aquests relats formen part d’un cicle narratiu, d’una sèrie. En l’actualitat, aquests parells d’oposats ja no lluiten únicament contra els flagells de la fam com feien els entranyables llop i guineu. Ara les seves lluites són més pròpies d’unes societats (suposadament) filles del benestar.
Cal, però, salvar les diferències. En la difusió oral dels relats el punt de partida és un nucli narratiu bàsic que el narrador manejarà al seu gust provocant variacions segons el seu estat, les necessitats del(s) oient(s), del temps, del context, de l’objectiu sense, però, magrejar-lo, sabedor que les paraules se les emporta el vent però que aquella versió potser acompanyarà el receptor al llarg d’alguns períodes vitals. Quan la divulgació és a través del llibre o del cinema, mut o sonor, el lector, l’espectador guardarà el record d’una mateixa versió matisat per la variabilitat d’una colla de circumstàncies (com el moment i lloc de recepció i diverses situacions personals).
Gràcies a en Joan Gomila que ha estudiat a fons l’obra folklòrica d’Isidor Macabich se m’han tornat a fer presents el llop i la guineu i els seus descendents. Que uns i altres ens acompanyin en la complexa i delicada feina del viure d’abans i d’ara!