OIU-NOS, GENT, OH GENT!

Cants indòmits venen cants indòmits van: ENS HAN DUT LA GUERRA; PRÔAMB UNGLES I DRONS, DEFENSEN LA TERRA I LA DIGNITAT. Vent, vent, oh vent, fes-te’n portaveu! Cants indòmits venen cants indòmits van:… Read More →

Fonoll encara…

amb ramells d’un VERD fi           com el salt del llagost, i flors de GROC pansit         com l’ou dur té el rovell, grates afanyós la panxa de l’aire i emplenes d’olor els… Read More →

ROSER

Dibuix de Teresa Lostau pintora i ceramista  De pues ornat sota el sol crescut, a base d’esforç mostra un florir viu. D’ocell l’esperó tostemps ha tingut i plegar no pot car molt l’hi ha estat… Read More →

Amb ramells d’un verd fi

amb ramells d’un verd fi com el salt del llagost, grates amb afany la panxa de l’aire i escampes olor pels plecs de l’oratge humil, que no fútil fonoll.

Retrat 1

Plantada entre arbusts sota el clap crescut mostrà prou braó    per florir ben viu. Adob li fou dat en clos casolà, també n’aportà               en el seu quefer.    Fugint de l’arrel… Read More →

Com que m’obsedia,

Com que m’obsedia, enfonyí la pensa dins d’un clot pregon. Prô’l lloc no era bord: era prenys dels ous d’un formiguerar; rondaven pertot  larves i llambrics  i un tropell d’alats, volianes qui sap?… Read More →

matinada encara

matinada encara surto prest del llit  ja no tinc espera; m’alço i amb delit prenc un torrefacte             el meu preferit! surto i tot d’una faig un esclafit:  m’he deixat el mòbil! l’estri… Read More →

VERÒNICA

Maneguins de puntes, de puntes i randes llueix la madona   amb posat auster. Fermall vegetal amb tons de tardor, el toc que li don el passeja amb flegma.

QUITÈRIA

Amb mà amatent acull ocellics   i ells s’imaginen que a l’arbrat reposen prô no guipen pas que el reclam és fals: fullareda seca.