DES DE LLAVORS FINS ARA I UNA MICA MÉS

20 de març, dia de la Narració oral

Teatre La Bòbila de Les Roquetes (Sant Pere de Ribes)

Roser Ros

  1. TEMPS DE CONSTRUCCIONS I (RE)CONSTRUCCIONS
  • QUAN EL SEGLE XXI ERA UN NADÓ
  • LA PARAULA ENTRE LES PANTALLES I LA CORRECCIÓ POLÍTICA: LA TIRANIA DE LA MODERNITAT
  • I SI MIREM UNA MICA MÉS ENLLÀ
  1. TEMPS DE CONSTRUCCIONS  i (RE)CONSTRUCCIONS

Darrer quart del segle XX

L’animador Xesco Boix (EEUU) incorpora contes entre cançó i cançó

Quatre eixelebrats carregats de contes procedents de la tradició oral recordem la feina de la República a escoles i biblioteques.  

Ens fan de transmissors…

  • Les bibliotecàries Concepció Carreras, Teresa Rovira, Aurora Diaz-Plaja…
  • Rosa Sensat amb Marta Mata, M. Eulàlia Valeri, M. Àngels Ollé…

Llavors…

  • Mirem cap a França, mirem cap a Itàlia: l’arte povera fa art a través de la paraula dita de boca d’un narrador
  • Se’ns acosta Llatinoamèrica que practica la narració oral com a espectacle en llocs no imaginats per nosaltres
  • Aprenem de la Universitat: Gabriel Janer Manila, Josep Maria Pujol, Carme Oriol, Caterina Valriu ens parlen d’ETNOPOÈTICA.
  • Aprenem de folkloristes com Bienve Moya
  • Aprenem de la biblioteca de Can Butjosa amb la Mercè Escardó
  • Mirem cap a la literatura escrita i coneixem el traginer de llibres Pep Duran que ens ha dut en ple segle XXI cap a la Bibliobosc
  • Aprenem de la polifacètica Teresa Duran des de molts àmbits. IBBY.cat, revista Faristol…

I comencem a experimentar, a agrupar-nos, a formar-nos, a reflexionar.

Comencem a disposar de bones versions escrites del repertori de tradició oral adreçat a joves lectors: La col·lecció Popular i el Sac de La Galera, Xerrameca de xerraires d’Onda, La media lunita d’Algaida, Contes de tots colors d’Espasa Calpe i Rosa Sensat, Col·lecció Tirurany de Editorial Moll…en els quals hi som implicats alguns dels noms que he anat citant.

 Neix ANIN, primer col·lectiu de narradores i narradors de la pell de brau.

Neix Tantàgora

QUAN EL SEGLE XXI ERA UN NADÓ

Comencem a ser conscients que els narradors formem part de

l’ECOSISTEMA LECTOR

  • les famílies
  • les escoles,
  • els serveis educatius, les aules d’immersió lingüística,
  • les biblioteques (la Xarxa de B. neix el 2001),
  • algunes sales d’oci, bars, 

Neixen un munt de projectes que es proposen fer feina conjunta per fomentar el plaer per la lectura: casa, escola biblioteca:

  • PLEC Pla lector de centre
  • Pla lector del Consell Comarcal
  • Pla lector d’una població
  • Municipi lector (2006) amb l’IBBYcat

Ús del concepte MEDIACIÓ LITERÀRIA

Augmenta considerablement el planter de narradors.

El llibre l’àlbum il·lustrat comença a tenir gran protagonisme. Ara s’edita molt i les biblioteques i les escoles demanen incorporar els llibres en les accions de foment de la lectura.

Neixen els primers festivals de literatura LIJ:

  • EVA  2004
  • Món llibre 2005
  • Flic 2010,
  • Munt de mots,
  • etc.

Prenem consciència de ser MEDIADORS LITERARIS i, mentre expliquem en català, practiquem també la MEDIACIÓ CULTURAL. Seguim treballant volem que  ENS MIRIN AMB LES ORELLES I ENS ESCOLTIN AMB ELS ULLS.

A LLEGIR SE N’APRÈN AMB LES ORELLES

Posem en marxa de TRIANGLE AMORÓS LITERARI

3 LA PARAULA ENTRE LES PANTALLES I LA CORRECCIÓ POLÍTICA: LA TIRANIA DE LA  MODERNITAT

Què ens diu aquest segle que molts hem vist néixer i créixer?

  • Que la pandèmia accelera l’ús de les pantalles i per pal·liar els seus efectes apareixen els Plans lectors
  • Que els algoritmes ens dominen
  • Que els narradors tenen necessitat defensar fort els seus drets (La Faula…)
  • El món de la ràdio i els podcasts i el video
  • Que els adults amb infants a càrrec desconeixen els contes de la tradició oral (no els n’han (n’hem) explicat?)
    • en desconfien
    • defugen que se’ls parli de conflictes (quan el conflicte és el motor de la vida)
    • no volen llops devoradors, madrastres envejoses, bruixes malvades i dubten dels arquetips (model original) i es creuen els estereotips (idees sobre patrons culturals previs) que ens han venut
    • prefereixen la literatura blanca
  • Disminueix de la capacitat d’escolta i d’atenció
  • Minva l’estona familiar dedicada als infants
  • Baixa l’edat dels infants escoltadors de contes
  • Augmenta el consum d’extraescolars (qui s’ho pot permetre)

Les sessions per encàrrec HI ESTEM TOTS D’ACORD?

  • I SI MIREM UNA MICA MÉS ENLLÀ?

Parlem-ne entre tots a l’hora del caliu a la vora del foc i a la llum de les quatre experiències que ens seran presentades posteriorment.

Per la meva banda, tinc algunes de respostes en forma de decàleg de propostes:

  1. seguir treballant pel coneixement i estudi del llegat rondallístic de la tradició oral 
  2. millorar les condicions perquè la narració de viva veu arribi a tota mena de públics, però quan toqui
  3. donar a la literatura escrita el lloc que li correspon sense trepitjar altres territoris. O sí? Com? Ex: com acostem l’àlbum il·lustrat?
  4. ajudar a recuperar la confiança en el poder de la paraula dita
  5. retornar als infants allò que els ha estat robat: la literatura com a joc amb el llibre a la seva justa mesura…entrar en contacte amb el llibre quan abans millor no els fa millors lectors
  6. treballar, treballar, treballar cadascú des del seu àmbit
  7. escoltar, escoltar, escoltar per empapar-se de la (bona) paraula dita per alimentar la nostra
  8. llegir, llegir, llegir per descobrir quina és la bona literatura que ens alimenta la parla i la que es pot deixar explicar de viva veu
  9. seguir-nos convocant amb ganes de compartir i millorar
  10. xalar, xalar, xalar amb la feina que fem

i per acabar…

DIU – SÍ?

DIU – SÍ!

DIU – DES DE QUAN?

DIU – DES D’AVUI

DIU – SÍ?

DIU – SÍ!

DIU – AH!

DIU – SÍ!

Category : Educació literària, Sobre oralitat