Una mica de mi
![pica_picasso_2015_89[1]](http://www.roserros.com/wp-content/uploads/2016/03/pica_picasso_2015_891.jpg)
Roser Ros i Vilanova (Barcelona 1950)
Soc pedagoga, narradora, escriptora, dramaturga, poeta.
Vaig estudiar Pedagogia a la UB. Durant el meu exili (entr el 1974 i 1977) vaig cursar una Maitrîsse en Sciences de l’Éducation a la Université de Vincennes amb un treball sobre Le bilingüisme des enfants espagnols en France. Més endavant em vaig doctorar a la Universitat de Barcelona amb la tesi Les rondalles d’animals: el cas del cicle de la guineu i el llop (Premi Flos i Calcat 1997). El 2010 vaig ser premiada pel Consell Nacional de les Arts CoNCA per la meva tasca continuada en la investigació i divulgació dels contes de tradició oral i contemporanis per a tot tipus de públics i contextos. El 2012 vaig obtenir una beca de el Departament de Cultura de la Generalitat per editar el llibre Dona i Folklore juntament amb l’antropòloga Dolors Llopart.
He treballat de mestra durant molts cursos i he format part de l’equip de Rosa Sensat des del 1977 fins els anys noranta. He estat cofundadora de la revista Infància, educar de 0 a 6 anys que edita aquesta associació i també formadora de les Escoles d’Estiu de diferents col·lectius i entitats educatives que treballen per renovació pedagògica, tant des de la geografia catalana com en d’altres indrets.
He impulsat iniciatives culturals sobre narració de viva veu i llibres com MILIUNA, el grup DEVIVAVEU, la Tertúlia de rates, ANIN (Associació de Narradores i narradors) al si de la qual vaig crear i dirigir la revista N. Actualment soc presidenta de Tantàgora i directora de la revista Tantágora. He donat classes a l’Escola de Magisteri Blanquerna (URL). Presideixo també la Fundació Art¶ula.
Sóc narradora professional des dels anys vuitanta. M’adreço a tota mena de públics i explico contes tant del repertori tradicional com del contemporani. Vaig per escoles, biblioteques, museus, festivals de narració, i altres indrets. El 2010 se’m concedeix el CoNCA per la meva feina de narradora.
Una breu mostra del meu fer:
https://www.youtube.com/watch?v=fEmeJ1ex9PE&feature=youtu.be
He incorporat la música en els següents espectacles per a públic adult: Contes d’animals i d’altres bèsties amb Eduard Iniesta i Conrad Setó; Contes de la bella vella Europa amb Pere Ros (viola de gamba), Marcovaldo contes urbans d’Ítalo Calvino amb Oriol Romaní (clarinet) i Jordi Prats (saxo), Gàbies per a petits animals feliços de Perucho amb Anna Ros (violoncel).
Com a escriptora he versionat contes procedents de la tradició oral publicats a col·leccions que he codirigit amb Teresa Duran, i amb Inongo-vi-Makomé. He treballat per a editorials com La Galera, Onda, Espasa Calpe, Rosa Sensat, Octaedro, Timun Mas, Santillana i Seix i Barral. Escric contes i poemes molts dels quals han estat publicats a la revista el Tatano i Cavall Fort.
Soc membre del l’Assocació d’Escriptors de Llengua Catalana i del Pen Club.
He creat els següents espectacles literaris per a públic familiar: Un plat pla ple de poesia està, Blaugroc produïts per Tantàgora) en col·laboració amb Agustí Ros. Paula para la taula, Picaplat, Tocadits (en col·laboració amb Montserrat Soldevila), La gallina ponicana, Contes pitius, Peuitoc, La Quela, adreçats a públic de 0 a 6 anys.
He escrit el conte Paula para la taula amb música de Maria Teresa Giménez, i el text de les cantates L’ofici que més m’agrada, Moguda a la llibroteca amb música de Glòria Garcés, Els timbalers cantata musicada per Gerard Valverde.
He comissariat les següents exposicions sobre temes literaris: Contes de fades (produïda per La Caixa) en col·laboració amb Teresa Duran, Núria Reynés i Rosa Mut. Peter Pan (produïda també per La Caixa) en col·laboració amb Agustí Ros. Tinc un llop a la tauleta de nit (produïda per Tantàgora i Biblioteques de la Generalitat). Qui menja sopes se les pensa totes (produïda per Tantàgora) en col·laboració amb Joma. Contes de Grimm a la catalana (produïda per Tantàgora), Éssers petits fantàstics (produïda per Tantàgora), Tres vegetals…molt femenins (Tantàgora), Dins del bosc (Tantàgora), entre d’altres.
He escrit nombrosos articles sobre el fet narratiu, la literatura i la seva importància en l’educació dels infants en múltiples revistes (Infància, Escola Catalana, Cuadernos de Pedagogía, CLIJ, Faristol, Revista d’Etnografia, Revista Caramella, Revista d’Etnografia, etc. entre d’altres).
He coordinat del volum 7 “La narrativa popular” que forma part de l’obra Tradicionari dirigida per Joan Soler i Amigó publicada per Enciclopèdia Catalana el 2009. He estudiat i difós el repertori etnopoètic per a la petita infància a través de publicacions i espectacles de petit format.
A Tantàgora he dirigit la publicació d’una col·lecció de 5 cds de rondalles de diversa procedència, coordinant les veus de varis narradors i el so de diferents músics. El 2010 vaig rebre el Premi CoNCA per la meva tasca continuada en la recerca i divulgació de les rondalles i els contes contemporanis a tota mena de públics i contextos.
L’any 2021 la Universitat em va atorgar el Diploma d’Homenatge en el marc de l’Escola d’Estiu qu es celebra a Montserrat. Des del 2024 formo part dels 40 sèniors de la LIJ segons l’IBBY Cat.
He estat jurat de diversos premis literaris, l’Helena Jubany, el Premi de Narrativa de Mallorca, el d’ajut a la creació teatral Guill d’Efak, entre d’altres.
He creat i dirigit la revista Tantágora Narrativas http://revistatantagora.net/
Em considero una mica poeta.
L’editorial Tantàgora publica el 2010 Petites històries vegetals. amb il·lustracions de Martha Ros i Se m’han glaçat els somnis. amb il·lustracions de Magalí Homs. El 2020 Matèria sensible amb il·lustracions d’Agustí Ros. El 2023 13 Apunts del natural amb fotografies de l’Artemi Bellés i meves. El 2024 Quadern Navalni amb textos i il·lustracions meves.
2021 L’editorial Kalandraka publica el meu poemari per a nois i noies “La gent de la meva escala”
Poemes de mi
1
Contemplar el cel de nit al balcó, ran de mar.
Estrelles en pols escampant-se arreu.
Sentir-les com lluen damunt de la pell.
Ser prou menuda per creure que els
cossos celestes et sotgen
arreu i ets el seu objectiu preferit.
Duc encara molts punts lluminosos.
al cim de la pell: són estels que banyaven,
de nit, els meus somnis d’infant.
2
Plantada entre arbusts
sota el clap crescut
mostrí prou braó
per florir ben viu.
Adob em fou dat
en clos casolà,
també n’aportí
amb el meu quefer.
Fugint de l’arrel
desitgí volar;
d’ocell l’esperó
a pleret rebí.
3
Contra el baix continu d’estudis insuls
s’imposa la vida
salpebrada a fons.
Conèixer gent jove, ampliar horitzons.
Amics nous de trinca,
implicar-s’hi a fons.
Lluny de teories, d’obscurs pensadors,
mullar-se en la tasca
l’interessa més.
De dia fent feina, estudiant de nit,
tot ho fa possible:
no perd pas el temps!
Lectures mesclades amb dosis d’ acció,
la noia s’estrena
amb encerts i errors.
De nit i de dia
l’amor entreveia;
de dia i de nit
l’amor ha entrevist.
Ja truca a la porta
-quan s’obre no es tanca-;
ja s’ha ficat dins
per tots els camins!
Que així van sonar
els primers compassos
d’un concert vital
en don fe el poema!
Galeria de fotos:
