Category Archive: poesia

PIERROT

Al pobre Pierrot se li ha fos el llum del fanal lunar. Perxò s’ha cofat tres fulles al cap que li han dat un toc d’ocell esbarriat.

Aranyes

Aranyes feineres que fileu teranyines on poder enxampar insectes brunyits pel vostre aliment. Quan segregueu fil tot filant, filant amb la vostra argúcia -que no és cap minúcia- mostreu un gran art. Tanmateix…… Read More →

Dessota el tronger

Quina dolça ufana dessota el tronger! Voldria que’ls pètals, a tall de barret, la clepsa em cofessin fent olor a desdir. Prô el vent tot ho esbulla, m’esbarra el desig. La floral capçada… Read More →

la muñeca de Rebeca

La muñeca de Rebeca lucía un peinado requetestudiado, usaba un vestido pomposo y florido que a verbena olía y a flor de sauco; calzaba botines (no eran mocasines), que iban con cordones muy… Read More →

Charito

Charito no pincha; no pincha ni corta. ¿No pincha, ni corta, esa tal Charito? ¡Chufla, rechufla! Charito no salta, no salta ni corre. ¿No salta ni corre, esa tal Charito? ¡Chufla, rechufla! Charito… Read More →

La tarda s’amaga

La tarda s’amaga sots catifa verda l’ombra s’escola per entre la brolla el dia s’ajeu cau a plom la nit l’ocell cerca jaç a l’arbre adormit. Un malson em pren i em du… Read More →

San Miguel lleno de encajes

Amb ànima de poeta i el barroc per bandolera vas recrear dos arcàngels, estimat García Lorca. Miquel i Gabriel de nom,   mostrant, l’un, brillosa cuixa,    l’altre un jec que grills oculta… Read More →

Amants

La calor i l’estiu s’han volgut fer amants; lloen el pacte mates d’espígol curulles d’olor.  Ja en prenc un grapat   i a frec del meu pit  fa sentor el seu toc D’ençà,… Read More →

Ep, mestre!

Ets formal o bé informal? Siguis així o aixà, pots ser format, ser reformat, i fins i tot transformat! No et conformis a fer sempre el mateix que vas aprendre quan et formaren: reforma’t!… Read More →