Category Archive: poesia

QUITÈRIA

Amb mà amatent acull ocellics   i ells s’imaginen que a l’arbrat reposen prô no guipen pas que el reclam és fals: fullareda seca.

EUGÈNIA

Per tapar-se el pit s’endegà un joiell fullat a desdir i el llueix de gust.

SALTÈRIA

Dus fullatge al cap també a la pitrera. Voldríem saber de qui o què t’amagues, dama, amb eixa dèria?

PIERROT

Al pobre Pierrot se li ha fos el llum del fanal lunar. Perxò s’ha cofat tres fulles al cap que li han dat un toc d’ocell esbarriat.

Aranyes

Aranyes feineres que fileu teranyines on poder enxampar insectes brunyits pel vostre aliment. Quan segregueu fil tot filant, filant amb la vostra argúcia -que no és cap minúcia- mostreu un gran art. Tanmateix…… Read More →

Dessota el tronger

Quina dolça ufana dessota el tronger! Voldria que’ls pètals, a tall de barret, la clepsa em cofessin fent olor a desdir. Prô el vent tot ho esbulla, m’esbarra el desig. La floral capçada… Read More →

la muñeca

Tengo una muñeca; la saqué a paseo y… al salir de casa se me despeinó: lo vio mi cuñado: le atusó un peinado requetestudiado; al cruzar la calle se rasgó el vestido lo… Read More →

Charo

A mi niña Charo le gusta saltar. saltar y correr. ¿Quién impide, ¡ay! a mi niña Charo saltar y correr? A mi niña Charo le gusta chalar, chalar y charlar. ¿Quién no quiere,… Read More →

La tarda s’amaga

La tarda s’amaga sots catifa verda l’ombra s’escola per entre la brolla el dia s’ajeu cau a plom la nit l’ocell cerca jaç a l’arbre adormit. Un malson em pren i em du… Read More →