Category Archive: Tocs de verb

La nina de l’Angelina

            La nina de l’Angelina tenia unes trenes d’allò més morenes, tenia un vestit d’allò més lluït, tot fet de puntes, de puntes i randes; tenia uns mitjons… Read More →

El rei dels oficis Conte per ser contat i cantat

                      Com el rei de Birondon Birondona, birondeta, Com el rei de Birondon No n’hi ha un altre en tot el món  … Read More →

La tarda fa olor de crispeta

  La tarda fa olor de crispeta i perfuma el vestíbul del cine. Un cop d’ull a les fotos de la cartellera i quatre crèdits -director, quadre d’actors, argument-, ens tens prou per… Read More →

El vent

  El vent s’endú les fulles del til.ler. La libèl.lula ho veu i no s’ho creu. Ah, la incrèdula flor de l’aire!  

Ronda de Dalt

  Ronda de Dalt, un matí, el so agut d’un grill m’atrapa mentre els cotxes passen, roden ronda amunt i ronda avall.   Qui l’escolta? Algú el sent?   Entretant batallo a fons… Read More →

Dins l’entrepà

  La gent camina cap a la feina duent la son dins l’entrepà. En canvi ell no té cap pressa, d’ençà d’allò, tot se li en fot.   Distret camina i romanceja mentre… Read More →

Diu que quan sigui gran. Conte per explicar i cantar

    I QUAN JO ERA PETIT NO PARAVA MAI QUIET, SEMBLAVA EL CUL D’EN JAUMET, PER AIXÒ, EL DIA QUE LA MARE EM VA VEURE ARRAULIT EN UN RACÓ EM VA PREGUNTAR… Read More →

La Júlia aprèn a comptar

DILLUNS mirant-se al mirall la Júlia obre la boca a allí, enlloc de forat veu la punta d’una dent. Catacric-catacrac ja té l’u dins del sac!   DIMARTS en sortir de casa la… Read More →

Els contes de la Bruna: la son

  La Bruna no pot dormir.   Després que el pare i la mare li demanin, l’implorin, li preguin, i finalment li ordenin que s’adormi d’una vegada, la Bruna confessa:   – No… Read More →