Home
Amb trets d’home gran, no jove, ocupa al metro un seient. A les mans porta un diari i el fulleja atentament. Les notícies l’interessen? Qui sap si no hi para esment? Potser la… Read More
Jo conec un arbre a qui els pètals cauen mentre arreu escampen un rastre olorós. Quina dolça ufana dessota el tronger! Voldria que’ls pètals, a tall de barret, cofessin ma clepsa amb olor… Read More
Pinzellades en fosc estalonen el jorn morent. Enllà, un piquet de llàgrimes rubrica l’epitafi del dia. I quan el gall matutí colgui la nit lletanies d’alba ompliran de celístia els nostres cors tan… Read More
1992: Injúria greu estripa Europa, pel tros que llinda al costat Est. Amb gest hostil neguen el pa als qui ahir com bons germans sembraven junts camps i bladars. Es combat dur -presagi… Read More
S’apropa la nit, endins de la vall, d’obaga cobert, el sol s’ha abatut. Sobre el pedruscall de rosada humit les goges practiquen llurs crits innocents impregnant l’indret d’una esgarrifor que li don un… Read More
Faig sonar el piano callat fins fa poc; un calfred sonor recorre la casa mentre dues mans ramblegen damunt del teclat. Generós, el piano m’ofereix sencer et seu costellam Notes saltijuguen com cadells… Read More
Robem pedaços a la vida cercant la llum. Furtius entre garrics marxem per trobar els qui, enterraren, ençà o enllà, amb el plor últim, la derrota.