Origen de les rondalles d’animals. Orient: Pèrsia i Índia
El recull més antic i precursor de les rondalles per les quals ens interessem s’anomena Calila i Dimna i tot apunta que fou obra d’Ibn al-Muqafa (recull del qual es diu, també, que no és més que la traducció àrab que Abd Allah ibn al Muqafa va fer de les faules índies de Pilpay (o Bilpay)
Aquests relats provinents de l’Índia, tot i la seva brevetat, tenien una configuració i una estructura bastant fixa, condicionades per la seva funció social que consistia a reflectir les anècdotes –trifulgues i conflictes inclosos– pròpies de la vida d’una cort formada pel seu màxim mandatari i els seus súbdits.
Al lleó (animal propi de la fauna d’aquelles terres orientals) li fou atorgada la funció de rei; ara bé, en aquests relats el poder d’aquest animal-rei era plagat de defectes humans, cosa que no ens hauria de sorprendre, puix que de caricatura dels costums socials del moment es tractava: en efecte, aquests relats mostren un lleó que es deixa dur per la ingenuïtat en la tasca de manar i que es deixa influir pels consells d’alguns dels seus súbdits, no del tot honrats en el seu fer i un bon punt massa manifassers.
És aquest context el més adequat per al naixement de dos súbdits, el xacal i la hiena. Llur afany és servir llur rei, llur desfici fer-se la traveta. Aparentment, llurs vides transcorren en peu d’igualtat, però la realitat demostra que un abusa de l’estupidesa de l’altre i l’enganya constantment. I aquest és el xacal: un personatge golafre, trampós i ferotge. La hiena, constantment enganyada pel xacal, és el blanc de totes les seves burles i males passades. No cal dir que els seus trets bàsics són els mateixos que caracteritzen el llop de les nostres rondalles d’animals.
La penetració d’aquests relats indis vers l’Europa central és un fet tot i que el procés es feu de manera lenta. No és difícil imaginar que durant tot aquest llarg període d’adaptació dels relats d’un indret a l’altre, es varen anar produint canvis a l’interior. En el seu pas cap a les terres d’Europa, els relats indis varen perdre el rei lleó, ja que era un animal desconegut a les nostres latituds. El seu lloc va ser ocupat per altres personatges que no recorden en res la seva majestat original.
En canvi, els que sí que s’haurien mantingut en tot aquest lent procés d’aclimatació d’una cultura a una altra haurien estat els episodis de la lluita sense treva entre el xacal i la hiena per tal d’haver les engrunes del festí del seu senyor rei. Com que d’animals com el xacal i la hiena l’Europa d’aquell moment no en coneixia ben res, es convertiren en la parella formada per la guineu i el llop donant lloc a les rondalles del cicle de la guineu i el llop que tractarem d’estudiar més concretament en el capítol següent.