QUAN EL MÓN ES VA CAPGIRAR

Un bon dia, el MÓN va fer

ATXUUUUUUMMMMM!!!!!!!

i tot es va capgirar.

Quan les   GALLINES van escatainar  MEC MEC,

els  VENTILADORS  van respondre CUAC CUAC.

Quan les  PORTES  van petar  fent MIAU MIAU,

les   BICICLETES saludaven dient BON DIA!,

mentre els  NASSOS es mocaven fent CRIC CRIC.

Quin galimaties! 

-Quina desgràcia MEC MEC

fer tothora MEC MEC

com si fóssim MEC MEC

botzines de cotxe-,

es queixaven les  GALLINES

totes disgustades.

I tothom trobava que tenien raó.

Així que varen enviar la GALLINA més eixerida

a parlar amb el MÓN per demanar-li

que posés fi a tot aquell desordre.

Però, té ORELLES, el MÓN?

La GALLINA les va buscar per tot, però no les va trobar enlloc.

El MÓN  era sord!

i, com que res no va sentir,  res no va canviar.

Per tant…

MEC MEC feien les GALLINES.

CUAC CUAC feien els VENTILADORS.

MIAU MIAU feien les  PORTES.

BON DIA deien les  BICICLETES.

CRIC CRIC feien els  NASSOS.

Quin desgavell!!!!

I és des d’aleshores ençà que el món està tot capgirat.

Com? Què dius?  Que no és així?

Que les  GALLINES no fan MEC MEC, sinó COCOROCOC?

Que els  VENTILADORS gairebé no en fan, de soroll?

Que les  PORTES  fan PAFFFF quan peten?

Que les   bicicletes avisen de la seva presència fent RING RING?

Que els  NASSOS no fan CRIC CRIC quan els moques, sinó MOOOC MOOOC?

Vaja!

Si que m’han informat malament!