Vivisecció de la Ventafocs

Objectiu: partir de la Ventafocs (recordant-la, donant a conèixer noves versions que canvien les velles o les estripen ,observar les imatges d’àlbums il·lustrats, triar el vestit de la protagonista a partir de la col·lecció de vestits del museu.  Convençudes que aquesta rondalla (i tantes altres!) és plenament vigent perquè s’ocupa de problemes que ens importen: les relacions l’home i la dona, pretenem que els assistents creïn un paisatge sonor per a cadascun dels relats que s’hauran empescat després de conèixer tres versions diferents de la rondalla)

Documentació:

Àlbums:

Poesia:

Anne Sexton https://www.youtube.com/watch?v=0Eo2-99CmnA

Relat textual:

              Roser Ros http://www.roserros.com/la-nou/

Un conte com aquest és, per damunt de tot,  una forma estètica d’organització complexa de patrons i línies.

Marc estable: un matrimoni i una filla única.

Trencament del marc estable: la dona mor i l’home es torna a casar.  

Nus: la nova muller s’instal·la a la casa del vidu i la noia amb les seves dues filles. Més enllà de les bones o males relacions entre les noies, hi ha alguna cosa que la de la casa no pot o no vol fer (que no pugui fer-ho depèn del grau de maldat que s’atorgui a la madrastra i les seves filles). 

Desenllaç: 

Malgrat que alguns dels seus trets, alguns motius es pugin alterar, transformar, fins i tot canviar de significat, el tema manté tot el seu valor, perllongat per una mena de velocitat adquirida que és, sens dubte, la de l’expressió verbal de la història coherent, de la història real.

Un home enviuda i es torna a casar i ho fa amb una dona que té dues filles d’un altre matrimoni. La versió de Perrault és gairebé un drama: el pobre vidu tracte de donar una nova mare a la pobra orfe, i la presenta com una madrastra dolenta, molt dolenta.

Però cal seguir explicant això ara que els marcs familiars són molt diversos? i anem de bòlit expulsant prejudicis anteriors. Ara com ara, ningú no s’escandalitza si situem el marc estable del conte en una família recomposta, si ens allunyem de marcs narratius basats en la bondat i la maldat. Per quina raó les filles aportades per la dona haurien de ser les dolentes i la filla única de l’home la pobra víctima? El sol fet que l’educació de les tres noies hagi transcorregut en famílies diferents és suficient per parlar de diversitat, criteris educatius diversos.

Sans doute, les civilisations changent. L’homme, à notre époque, n’aborde aucune de ces situations dans les dispositions qui ont pu, par exemple, être celles du citoyen romain ou du manouvrier de l’époque de Louis XIV.  

Però encara hi a més: a les versions anteriors a la de Perrault, o bé que procedeixen de la tradició oral la fada padrina de la nostra protagonista no apareix sempre al relat. De vegades és el pare l’encarregat de donar l’objecte màgic  que propiciarà l’anada al ball i la trobada amb el mascle.   

Bibliografia

GUILCHER, J.M (1963) La traditions populaire de danse en Basse-Bretagne Paris: Gallimard.

SORIANO, M. (1977) Les contes de Perrault. Culture savante et traditions populaires Paris Gallimard.