POLIFEM

Tot va començar amb l’arribada d’aquell munt d’homes.

D’un en un els vaig fer anar ganyot avall,  

ajudat per uns bons tragos de vi.

Vi del bo, de les vinyes de les nostres terres.

Aquest matí, jo, Polifem, m’he despertat de futris.

Engordit pels efluvis etílics d’anit,

pesant de vi i amb el ventrell ple,

no he saludat  l’Aurora amb els seus dits de rosa.

Ella no s’ha pas immutat. Ja hi està acostumada…

Som gent orgullosa, natros, els Cíclops.