Així et sento, batec.

indecís com el bes que s’esmuny d’amagat   pel bescoll de l’amat;  passatger com el mot que sorgeix de la deu amb l’alè de la veu; fugisser com el traç que l’ocell en ple… Read More →

Amunt la dalla!

Amunt la dalla! Compro les deixes dels qui fins ara ben plens de vida caigueren erts pel darrer afront-              crida la Mort.

OIU-NOS, GENT, OH GENT!

GUERRES DIETARI

ROSER

Dibuix de Teresa Lostau pintora i ceramista  De pues ornat sota el sol crescut, a base d’esforç mostra un florir viu. D’ocell l’esperó tostemps ha tingut i plegar no pot car molt l’hi ha estat… Read More →

Amb ramells d’un verd fi

amb ramells d’un verd fi com el salt del llagost, grates amb afany la panxa de l’aire i escampes olor pels plecs de l’oratge humil, que no fútil fonoll.

Com que m’obsedia,

Com que m’obsedia, enfonyí la pensa dins d’un clot pregon. Prô’l lloc no era bord: era prenys dels ous d’un formiguerar; rondaven pertot  larves i llambrics  i un tropell d’alats, volianes qui sap?… Read More →

QUITÈRIA

Amb mà amatent acull ocellics   i ells s’imaginen que a l’arbrat reposen prô no guipen pas que el reclam és fals: fullareda seca.

EUGÈNIA

Per tapar-se el pit s’endegà un joiell fullat a desdir i el llueix de gust.