7 OCELLS

Set ocells tinc jo ben meus,

que em visiten a gratcient

tot al llarg de la setmana.

1

El meu ocell dels dilluns

malda per fer-se agradós

perquè estrena la setmana.

Amb el seu cosset petit  

gasta un aire poc solemne;

és humil, no gens vistós.

Té el color del gos com fuig

i si et fita fix amb ull

color plomís de vesprada,

sembla que et vulgui anunciar

“he encalçat pel bec el cuc 

que em menjaré per brenar”.

2

Amb aire covat passeja,

el meu ocell dels dimarts

amb color mig de lleganya.

Esborrifades les plomes,

les ales de mal caient,

a la gorja un toc taronja.

Amb la mirada esmortida

i el posat  impertinent

us farà sentir culpables

pel tros de cuc verd pansit

que amb immens treballs i penes

ha caçat entre el no res.

3

Ja hem arribat al terç dia

i ve la següent visita:  

l’emplomallat dels dimecres.

Sembla que porta gana,

du les plomes apegades

sembla que m’interrogui 

amb un posat tot llangor

¿on podria trobar teca?

Li dic que busqui per terra 

que foradi amb el bec

prô, ai de mi!,  l’ocellet

no té força, no pot pas.

4

El meu ocell dels dijous

és, ben bé, l’ocell del mig.

Blau el ventre, el capet blau,

i al voltant del bec llargut 

fins s’hi veu un puntet blau.

Picoteja bon granís 

que l’alimenta a desdir.

Si ara arrenqués el vol

aquest moixonet blavís

on trobaria aliment

que calmés gana i desig

 a aquest bon ocellic?

5

Amb la panxa arrodonida  

i el bec carregat de teca

és, sens dubte, el del divendres

l’ocell espitxat que canta

escampant arreu la nova

a tothom qui se l’escolta:

“Ja és aquí, no falta gaire,

el final de la setmana.

Ànsia, que arriba la gresca!”

Saltironant amb les potes

i fent molinet amb les ales

res no espanta a aquest alat

6

Si divendres tot s’ho gasta

en fer gresca en to major,

què quedarà pel dissabte?”

es plany l’ocell dissabtós. 

Malgrat tot, no plega veles.

Branda un bri florit al bec

com qui du la falç al puny.

Aixecant els peus de terra

desplega el seu cos alat

i escampa pel pany del cel

amb una sana alegria 

que demà arriba el repòs.

7

Aquest ocell diumenger,

és un barbamec de mena,

altiu com un gallaret.

No sobrevola sembrats

ni conreus de baixa estofa,

que presum de cap cofat

i oripells de molt mudar,

prefereix seure al sofà

i, com si res, esperar.

Es creu que és tot un senyor,

i no sap que el seu regnat

té la durada d’un dia!