L’INFANT, LA LITERATURA, ELS LLIBRES I LES BIBLIOTEQUES

L’infant

Durant els seus 3 primers anys de vida, l’infant aprèn a reconèixer olorant, escoltant, tocant, gatejant, mastegant; expressar-se a través del balbuceig, emetre els primers sons, afanyar-se perquè  sonin les primeres tires fòniques; fer-se entendre, plorant, rient, somrient, marranejant; bavejar amb l’arribada de les dents, embadocar-se davant l’ampli món; imitar, inventar, experimentar; voler créixer.

I aquests són només alguns dels treballs de l’infant durant els seus 3 primers anys de vida. Algú gosaria negar-li el dret a gaudir de bons llibres?

La literatura

La literatura educa la sensibilitat dels receptors i els ajuda a percebre i gaudir estèticament i ètica. Reconèixer, identificar i imaginar són les principals accions que duem a terme quan exercim de lectors i ho fem amb l’inestimable ajut de les orelles i dels ulls, dos parells d’òrgans que contribueixen a formar la nostra educació sensorial.

Escoltar, explicar i mirar, però també  tocar, palpar obrir, tancar, olorar. I això tan si el suport és humà (el narrador, el lector, el presentador de llibres, de textos, d’imatges) com si és matèric (llibre, pissarra, pantalla, etc.). El  procés de descodificació lectora potser no es desvetllaria si no comptéssim amb la intervenció de tots aquests sentits. Convidar-los a la festa de la lectura farà més possible que llegir es faci a cor què vols.

Els llibres

Els llibres, com diu Pennac, estan fets per ser explicats, per ser llegits, no per ser comentats. Acabar una lectura demana aquell silenci necessari per deixar reposar el que hem consumit, per pair-ho, per deixar que s’organitzi tot plegat… És similar al que ens passa després d’una bona pel·lícula, quan en sortir  del cine ens pregunten que què tal i no sabem què contestar, perquè tot s’està situant. Més tard, quan ningú no ens pregunta res, les coses van sortint, lentament, o no…, potser reapareixeran molt més tard, quan ja haurem oblidat del tot l’argument. Però en tot cas, tenim el dret al silenci després de llegir, perquè el territori de la lectura és en l’espai de la nostra intimitat.

TORNEM A MIRAR AQUEST LLIBRE?

He formulat així aquesta pregunta, perquè crec que tant pot sortir de la boca d’un infant com d’un gran. Només cal, això sí, que un dels dos mostrin algun interès pel llibre en qüestió.

També vull fer notar que, expressament, he fet servir el verb tornar en primera persona del plural del present d’indicatiu. Tornem vol dir que el llibre ja ha estat compartit, almenys una vegada, però la demanda és clara: ho hem de tornar a fer de manera compartida, sisplau! També he fet servir el verb mirar en comptes de llegir per emfasitzar com és d’important mirar a les primeres edats (ep!, però també més endavant); és una acció que grans i petits sabem fer i, per tant, no exclou ningú durant aquesta estona compartida; tanmateix, és quan la compartim que n’aprenem ambdós, afinem la mirada. Dic això i no ignoro que, hi ha un moment en que l’infant demana explícitament llegeix-me aquest llibre. Obrant així, el menut traspassa a l’adult el poder de descabdellar la història, per bé que s’assegura que es faci sota la seva atenta que, dit sigui de passada, no en perdona ni una! Però, insisteixo, de llegir només en sap el que és més gran, en canvi, de mirar en sabem tots, tots!

Però, quin pot ser el llibre sobre el qual recau el desig de tornar-lo a mirar i llegir-lo, després?  Vet aquí algunes propostes, tres llibres per ser més exactes, que responen a alguns criteris que explicito tot seguit:

• fons d’armari

un llibre antic d’un autor antic però que ha esdevingut clàssic per la qualitat de l’argument, de la il·lustració, de l’objecte, pel recorregut artístic del seu o seus creadors (escriptor, il·lustrador)

• temporada passada

un llibre que va cridar l’atenció en el moment que va aparèixer (dos, tres anys abans?) i que, segons el nostre parer, manté força intacte les seves qualitats

• marca tendència

novetat editorial aclamada per bona part del sector (llibreters, crítics, bibliotecaris, mestres, mediadors literaris, adults sensibles als llibres i que qui va la tria considera que es mereix un lloc entre els llibres per (tornar a) mirar.

NOTA IMPORTANT:

Llevat de la tercera categoria, les altres dues no són en cap cas inamovibles, ja que és probable, possible, fins i tots recomanable un canvi de consideració que faria posar el llibre en una altra situació. 

Les biblioteques

La biblioteca és un ecosistema

Quan parlem de biblioteca des de Tantàgora, ens agrada fer-ho entenent que és un ecosistema  divers i inclusiu, que abraça una gran varietat de models i engloba tots els tipus imaginables de biblioteques existents per tal que interaccionin entre sí. Cadascuna, des de la seva particularitat, es complementa amb la resta, donant sentit a tot el conjunt. Presentem algunes tipologies anant de les més casolanes a les més universals:

• La biblioteca de casa

Pren les característiques de qui l’ha feta néixer i créixer, i està subjecta als seus interessos. El seu espai propi és molt variat i es pot escampar per tot el domicili, com ara la tauleta de nit, una estanteria, el quarto de bany, un dispositiu digital amb gran diversitat de documents, etc. L’entenem molt necessària perquè conté la llavor de la bona relació dels seus estadants amb el món dels llibres i de la literatura. Tot i tenir un caire domèstic informal i afectiu, o precisament per això, els seus efectes són l’eix de l’èxit del gust per la lectura. Si no existeix, els altres equipaments “germans” poden motivar la seva creació i/o creixement.

• La biblioteca de l’aula

Dins de l’entorn escolar, és l’indret on es pot produir la relació amb la lectura de manera més pròxima. L’entenem d’ús individual i col·lectiu alhora, íntima i comunitària, fresca i actualitzada. El seu fons, dotat de documents i llibres adients als interessos dels nois i noies, s’acreix al llarg d’un curs, . El seu material literari ha de ser molt variat, per donar resposta a les diferents necessitats lectores i sensibilitats culturals del grup. És l’indret on té lloc el que nosaltres anomenem la mediació literària del quotidià. A diferència de la biblioteca de casa i de la biblioteca pública, se sol relacionar el seguiment lector dels alumnes amb l’èxit de la seva vida escolar. Es beneficia enormement de l’existència d’altres equipaments semblants, des del més petit i íntim representat per la biblioteca casolana, al més gran i ben dotat com és la biblioteca pública.  

• La biblioteca de l’escola

Forma part integral de l’escola, com el seu nom indica. Aquest equipament disposa d’un fons capaç d’alimentar les necessitats de coneixement de tot el centre, incloent, esclar, les aules per on, segurament, s’escamparan els seus documents. Si cal, pot complementar el seu fons amb els de la biblioteca pública. La feina dels seus responsables ha d’anar col·legiada amb els professionals d’altres biblioteques. Els seus documents han de garantir flexibilitat en l’ús i en el préstec. És el lloc on hi poden passar esdeveniments poc habituals, diferents dels del dia a dia que tenen lloc a l’aula, sempre relacionats amb la literatura i el coneixement. Ha de donar resposta a l’individu i també al col·lectiu. Per alguns infants i joves, tant aquesta com la biblioteca d’aula seran l’únic contacte amb aquest espai cultural.

• La biblioteca (pública o no) del barri

Font de recursos de primera magnitud, permet accedir a un fons que les biblioteques personals de les cases o de l’escola no sempre poden o han d’adquirir. És un lloc que ofereix documents o llibres per llegir allà mateix o que,  un cop a casa o a l’escola i, mercès al préstec, es pot decidir si cal comprar o no, segons la resposta i l’interès dels lectors de cadascun d’aquests llocs.

• La biblioteca especialitzada

Dotada d’un fons concret i molt específic, permet als estudiosos interessats  en el tema, accedir a les fonts que ampliaran i aprofundiran el seu coneixement. A diferència de les altres tipologies, difícilment necessitarà plans de mediació per donar  a conèixer els seus documents.

L’ecosistema bibliotecari, que inclou aquests cinc espècimens principals, se’ns presenta, doncs, com un espai idoni per cultivar i ajudar a créixer les necessitats de coneixement dels individus, ja sigui oral, textual o visual. Així, la tasca duta  a terme a cadascun, reforça la seva vàlua i li imprimeix un caràcter subsidiari en relació amb els altres.

La biblioteca d’aula

Tornem a la biblioteca de l’aula, un indret que assolirà una importància cabdal, des del moment que l’actual situació de pandèmia posa en perill d’extinció la funció que ha tingut des de sempre la biblioteca de l’escola per raons que s’han anat dient en d’altres fòrums. Davant d’això, cal crear i assegurar més que mai l’existència d’aquest espai a l’aula ja que des d’ara pren el rol graner del coneixement, que és el nom que Marguerite Yourcenar feia servir per anomenar les biblioteques.

No perdem de vista que, dins de l’entorn escolar, la biblioteca d’aula és l’indret on més fàcilment es pot produir la relació amb la lectura i els seus portadors, llibres, perquè hi ha més proximitat. Hem de treballar per fer que aquest espai lector sigui d’ús individual i col·lectiu alhora, íntim i comunitari, fresc i actualitzable. El seu fons, dotat de documents i llibres adients als interessos dels nois i noies, s’acreix al llarg d’un curs., i és l’indret on té lloc el que nosaltres anomenem la mediació literària del quotidià.

Quan parlo de la biblioteca d’aula ho faig definint-la com un espai d’ús individual i col·lectiu alhora, íntim i comunitari, fresc i actualitzable, m’adono que m’hi estic referint com si fos un mercat. I m’alegro que em passi. Això m’aferra la idea que tots els infants haurien de poder prendre contacte amb la biblioteca com aquell qui va al mercat. El producte de la biblioteca d’aula és únic: els llibres, però alhora és variat, divers, tant pel que fa als gèneres, com a les diferents categories que més avall defineixo. (Jo soc partidària de no posar gaire material digital, donat que a casa, els nois i noies en fan un ús sovint excessiu, mentre que de bons llibres potser no tots en tocaran ni llegiran).

Tornant a la idea d’anar a la biblioteca com qui va al mercat,  prenen protagonisme unes accions comunes als dos espais. En efecte, què fem quan anem al mercat sinó mirar, tocar, triar els productes i, si cal, comprar? Potser portem una llista de productes que hem d’adquirir, però…és força probable que ens deixem seduir per quelcom que no havíem previst, o que no havíem pensat que necessitàvem. Doncs igualment hauria de passar quan els infants accedeixen a la biblioteca:  

• Escoltar (temps dedicat a saber com funciona aquest espai, les regels que el regeixen)
• Mirar (temps dedicat a descobrir què se’ns ofereix tenint clars els criteris d’endreça del que s’ha tret del seu lloc)
• Tocar
• Parlar (comentar, recomanar)
• Mirar i/o Llegir
• Escriure i Crear

La major part d’aquestes accions formen part dels 7 eixos que considero primordials per relacionar-se amb els llibres i la literatura imprescindibles també a l’hora d’exercir la mediació literària.