Orenetes

Sota el balcó, una randa,

de nius d’oreneta feta,

engalana la façana

d’una casa enfront ca meu,

de fang són,

pastat de poc.

Quan d’anar a joc ja n’és l’hora

i es replega l’ocellada

de soroll s’omple la plaça  

puig s’escampen a per tot

uns xisclets

enjogassats.

Xirivit, per aquí canten,

xirivit, per allà xerren

i aturant el vol -n’és l’hora-

dins del niu troben repòs.