Orenetes

Sota el balcó, una randa,

de nius d’oreneta feta,

engalana la façana

d’una casa enfront ca meu;

de fang són,

pastat de poc.

Quan és hora d’anar a joc

i es replega l’ocellada

de sorolls s’omple la plaça  

puig s’escampen a per tot

uns xisclets

enjogassats.

Xirivit, per aquí canten,

xirivit, per allà xerren

i aturant el vol -ja és ben hora!-

dins del niu troben repòs.