Category Archive: poesia

Com que m’obsedia,

Com que m’obsedia, enfonyí la pensa dins d’un clot pregon. Prô’l lloc no era bord: era prenys dels ous d’un formiguerar; rondaven pertot  larves i llambrics  i un tropell d’alats, volianes qui sap?… Read More →

D’allà, lluny,

D’allà, lluny, les canyes ens porten    un rum-rum: cants semblen d’espera. Que no se’ls endugui el vent!

QUITÈRIA

Amb mà amatent acull ocellics   i ells s’imaginen que a l’arbrat reposen prô no guipen pas que el reclam és fals: fullareda seca.

EUGÈNIA

Per tapar-se el pit s’endegà un joiell fullat a desdir i el llueix de gust.

SALTÈRIA

Dus fullatge al cap també a la pitrera. Voldríem saber de qui o què t’amagues, dama, amb eixa dèria?

PIERROT

Al pobre Pierrot se li ha fos el llum del fanal lunar. Perxò s’ha cofat tres fulles al cap que li han dat un toc d’ocell esbarriat.

Aranyes

Aranyes feineres que fileu teranyines on poder enxampar insectes brunyits pel vostre aliment. Quan segregueu fil tot filant, filant amb la vostra argúcia -que no és cap minúcia- mostreu un gran art. Tanmateix…… Read More →

Dessota el tronger

Quina dolça ufana dessota el tronger! Voldria que’ls pètals, a tall de barret, la clepsa em cofessin fent olor a desdir. Prô el vent tot ho esbulla, m’esbarra el desig. La floral capçada… Read More →

la muñeca de Rebeca

La muñeca de Rebeca lucía un peinado requetestudiado, usaba un vestido pomposo y florido que a verbena olía y a flor de sauco; calzaba botines (no eran mocasines), que iban con cordones muy… Read More →