Amunt la dalla!
Amunt la dalla! Compro les deixes dels qui fins ara ben plens de vida caigueren erts pel darrer afront- crida la Mort.
Amunt la dalla! Compro les deixes dels qui fins ara ben plens de vida caigueren erts pel darrer afront- crida la Mort.
amb ramells d’un verd fi com el salt del llagost, grates amb afany la panxa de l’aire i escampes olor pels plecs de l’oratge humil, que no fútil fonoll.
Com que m’obsedia, enfonyí la pensa dins d’un clot pregon. Prô’l lloc no era bord: era prenys dels ous d’un formiguerar; rondaven pertot larves i llambrics i un tropell d’alats, volianes qui sap?… Read More
Amb mà amatent acull ocellics i ells s’imaginen que a l’arbrat reposen prô no guipen pas que el reclam és fals: fullareda seca.
Per tapar-se el pit s’endegà un joiell fullat a desdir i el llueix de gust.
Dus fullatge al cap també a la pitrera. Voldríem saber de qui o què t’amagues, dama, amb eixa dèria?