Category Archive: Tocs de verb

un toc de teatre: PAULA, PARA LA TAULA

Introducció  Durant l’any 1995 a l’apartat del Conte de la revista Infància es van publicar 6 contes sota el nom de PAULA, PARA LA TAULA amb textos meus i dibuixos dels meus germans… Read More →

MOSQUES SENSE LLUM

              Tothom sap que… Una mosca, volava per la llum, llum, llum i la llum es va apagar, i la pobra mosca es va quedar a les… Read More →

EL CUCUT

            Rondalla de tradició oral versionada   Vet aquí que una vegada el cucut, tot trencant una nou, es va esqueixar el bec. En veure que no podria… Read More →

EN JOE MANTEGA, UN CICLISTA DE PRIMERA

Hola a tothom. Sóc en Joe Mantega, un ciclista de primera Alguns coneguts meus, amics de la broma, quan em veuen diuen “Joe  Mantega, ets un ciclista de pega!”. I per fer-me enrabiar,… Read More →

QUINES ARRACADES

Quines arracades m’ha dut el bon temps! D’aquí a poca estona lluiré ensems la testa enramada, el cistell ben ple, i en sortir de casa niré pel carrer.   La gent dirà en… Read More →

EN PERET

En Peret és afectuós i entranyable. habita les cambres de dormir, preferentment les dels infants. Té l’aspecte d’un coixí de talla mitjana, d’allò més simpàtic i innocu. El seu tacte és suau.  Quan… Read More →

LA GUINEU I LES CABRES (3)

Vet aquí que compare corb observava amb enveja des de la branca d’un arbre estant unes cabres que gaudien de l’herba fresca i novella de la primavera. -Mengeu, cabretes, mengeu! Com més us… Read More →

LA VENJANÇA DE LA GUINEU (2)

Vet aquí que comare guineu, bo i atrapada com estava al bell mig de Madama la Lluna, no parava de barrinar. Hi havia dues coses que la preocupaven especialment: una era trobar la… Read More →

EL CORB I LA GUINEU (1)

Al peu d’una muntanya i prop de la riba d’un riu s’obre, riallera, la verda extensió d’una prada. És un indret deliciós i poc fressat. Allí, un arbre d’acollidores branques sembla voler oferir… Read More →