Category Archive: Tocs de verb

Contes poca-soltes Nuvolada

Una massa de núvols és una nuvolada. Una nuvolada és, doncs, una família numerosa. La volta del cel és el gran llenç que ens fa de casa. Quina sort! Ho sabem, pocs disposen… Read More

Contes poca-soltes Pa

Que no falti cada dia una llesca de bon pa. Dins la cistella, en panera, fins ficat a l’infern de la bossa, soc on calgui  per matar la gana. Ai uix!, quina expressió… Read More

Contes poca-soltes Bocí

Soc un bocí floral. Faig olor. M’he originat en una de les moltes tofes verdes i flairoses amb breus taques blanques que passen pels traus de les tanques dels vergers acampats arreu. Al… Read More

Contes poca-soltes Copes

Del dret, del revés, del dret, del revés. I així anar fent… Copa aquí, copa allà. Del dret, del revés, del dret, del revés. I així anar fent… Posa-hi aigua, posa-hi vi. Del… Read More

Contes poca-soltes Flors Mortes

En un racó de la terrassa, aquesta primavera confi(n)ada -no cap altra-, ha fet coses ben poc habituals. Com ara: deixar una llavor dins de les flors que la tempesta ha destronat. Les… Read More

Contes poca-soltes Llibressss

Llibrets, llibrots, llibrassos, llibretxos, llibrius,  llibrons,   e-llibres, llibrois,  llibrells, mireu quin munt de llibres! Un banquet excepcional per als lepismàtids. Ja se sent el seu crit de guerra: -A l’abordatge!

Contes poca-soltes Lepismàtid

Soc un lepismàtid o peixet de plata, un petit insecte, m’agrada el paper. Jo i els meus companys ens polim els llibres a trossos, a mossos, també els queixalem. Som els lepismàtids, som… Read More

Contes poca-soltes Anell

Soc un anell que, per un moment, he estat tret de la capsa on la mestressa em va guardar per preservar-me de les urpes de les garses de tota mena… He insistit molt… Read More

Contes poca-soltes Formiga

Formigues n’hi ha moltes. tothom ho sap, tothom en veu, tothom se’n troba, sobretot ara que és primavera. Però jo no soc una formiga qualsevol. Em dic, em diuen, Pimpoladiga. De mi s’expliquen… Read More