Coll de dama
Cap de viola de gamba obra d’una escultora danesa dels anys 30 del segle XX seguint l’estil de Joaquim Tielke, constructor d’aquest instrument el 1699, a Hamburg. Propietat de Pere Ros, músic violagambista..… Read More
Category Archive: Tocs de verb
Contes poca-soltes Ombra i O
OMBRA i O. Sembla el títol d’una obra d’art contemporània. Però no, jo no soc sinó una humil ombra que acompanya aquesta lletra. Si la sentíssiu parlar, la O! Jo, que l’acompanyo (sempre… Read More
Contes poca-soltes La Capu
Diuen que hi ha qui no té nom. A mi, què voleu?, el meu m’ha marcat una cosa de no dir. Per ell soc coneguda arreu. Però, d’un temps ençà (no, no és… Read More
Contes poca-soltes Pàjarus
Aquest matí he vist un grup de pàjarus, sis en total. Quatre miraven cap a un costat (per mi, el dret) i dos miraven cap a l’atre costat (per mi, l’esquerre). Durant l’estona… Read More
Contes poca-soltes Cap de flor
Al cap, una flor, i als pulmons, magrana. Estrany, oi? Sí, cap d’hortènsia de l’honorable família de les saxifragàcies. Malgrat l’enrevessat nom del meu llinatge, no faig gens d’olor. Abans d’assecar-se era de… Read More
Contes poca-soltes Bona cacera!
Soc un paraigua. Vermell. Soc molt pla, però escupo l’aigua com qualsevol altre paraigua. La Xesca, que és la meva autora. va dibuixar un llamp terrible i ben negre que queia damunt meu… Read More
Contes poca-soltes Cames Llargues
Soc en Cames Llargues. M’enfilo arreu i res no em fa vertigen. Tant li fa una ascensió a un maniquí assolint el cim damunt dels collars de la corona (no confongueu amb el… Read More
Contes poca-soltes Rata
Es veu ben clar que soc una rata, oi? No he estat mai en una claveguera. No soc un animal qualsevol. Provinc d’un antic llinatge i el meu bressol ha estat el llibre.… Read More
Contes poca-soltes Llagosta
Soc una llagosta esportiva. Aprofito qualsevol lloc per mantenir-me en forma. Ara mateix, estic passant una temporada dins d’una casa, on m’he confinat voluntàriament per acompanyar els seus estadants. Aquí on se’m veu,… Read More