Lliçó d’història (d’un món ferit)
1992: Injúria greu estripa Europa, pel tros que llinda al costat Est. Amb gest hostil neguen el pa als qui ahir com bons germans sembraven junts camps i bladars. Es combat dur -presagi… Read More
1992: Injúria greu estripa Europa, pel tros que llinda al costat Est. Amb gest hostil neguen el pa als qui ahir com bons germans sembraven junts camps i bladars. Es combat dur -presagi… Read More
-Amunt la dalla! Compro deixalles dels qui fins ara ben plens de vida es defensaven del darrer afront-. crida la Mort mentre s’enfila pels parapets fent d’esperó.
Capciró de flor que rosella noms sies benvinguda amb la primavera. De tu jo en faig rams que mostren el roig que rosat es torna quan la flor ja fina.
S’apropa la nit, endins de la vall, d’obaga cobert, el sol s’ha abatut. Sobre el pedruscall de rosada humit les goges practiquen llurs crits innocents impregnant l’indret d’una esgarrifor que li don un… Read More
Faig sonar el piano callat fins fa poc; un calfred sonor recorre la casa mentre dues mans ramblegen damunt del teclat. Generós, el piano m’ofereix sencer et seu costellam Notes saltijuguen com cadells… Read More
Robem pedaços a la vida cercant la llum. Furtius entre garrics marxem per trobar els qui, enterraren, ençà o enllà, amb el plor últim, la derrota.
Set ocells tinc jo ben meus, que em visiten a gratcient tot al llarg de la setmana. 1 El meu ocell dels dilluns malda per fer-se agradós perquè estrena la setmana. Amb el… Read More
amb el pinzell xop de quimeres amanyago el llenç on jauen tremolencs traços, taques, formes i colors completament lassa, m’assec en mig de l’horitzó la llum ha entrat de puntetes: quina ufana de… Read More
Xop de quimeres el pinzell fa parlar el paper