Contes poca-soltes El petó

Complint un ritual molt arrelat a totes les comunitats animals siguin racionals o irracionals (una manera de categoritzar els individus que cada vegada em sona més arbitrària), aquesta parella d’ocells estan de celebració.

Si algú es demana què celebren, que provi de preguntar-los-ho. Tan si obté resposta, com si no, res no canvia.

Ells sembla que estan contents i no els importa gaire el que en puguin pensar els altres.

Tan és així, que no semblen adonar-se que hi ha tot un edifici que els guaita darrera les finestres amb la intenció de saber de què va i córrer a escampar-ho per tot.

Però als ocellics tan els fa, bec contra bec, estan bon concentrats a estimar-se.

QUÈ BONIC ÉS L’AMOR! que diria aquell…