Contes poca-soltes Bona cacera!

Soc un paraigua. Vermell.

Soc molt pla, però escupo l’aigua com qualsevol altre paraigua.

La Xesca, que és la meva autora. va dibuixar un llamp terrible i ben negre que queia damunt meu i la nena.

Com es pot veure, ella, la nena que s’aixopluga sota meu, està ben tranquil·la. Sap que jo la protegeixo.

Bé, jo i el magnífic barret rosa que s’ha encasquetat.

I què m’en dieu de les sabates verdes de taló que calça? Són d’allò més adients per quan plou.

Si pel camí trobes un cargol, li claves la punta del taló i ja és teu!

Bona cacera!