Dessota el tronger
Quina dolça ufana dessota el tronger!
Voldria que’ls pètals,
a tall de barret,
la clepsa em cofessin
fent olor a desdir.
Prô el vent tot ho esbulla,
m’esbarra el desig.
La floral capçada
tota s’ha desfet.
M’he quedat ben moixa dessota el tronger.