Els Grimm al ring: Les dones que no volien ser repudiades
grimm al ring
Nota: avui enlloc de contrincants tenim convidades al ring: són cinc reines i una dama sortides directament d’algunes rondalles i s’expressen així.
Reina 1 – Senyores, ha arribat l’hora de prendre la paraula i donar a conèixer la nostra problemàtica.
Reina 2 – Sí, o ara o mai. Nosaltres coprotagonitzem rondalles, però el nostre paper és menystingut.
Reina 3 – En efecte, és com si només servíssim per procrear i, un cop feta la feina, se’ns deixa de banda.
Reina 4 – Sovint apareixem al principi de les rondalles al costat del nostre espòs, el rei, tot posant en evidència la nostra impossibilitat de tenir fills.
Dama – Potser ningú no s’ha fixat que qui resol la situació sempre som nosaltres, les dones.
Reina 2 – I tant! Som nosaltres les qui, sospir rere sospir, fem els possibles per infantar. Sortim a contemplar els vegetals que ens envolten, rebem avisos de batracis fastigosos, ens punxem amb agulles o altres estris. Sigui quin sigui el sistema emprat, sempre acabem prenyades.
Reina 3 – Però cap rei es preocupa realment per si ell és el veritable pare de la criatura. L’important per a ell és assegurar-se la descendència per poder donar continuïtat a la corona.
Reina 4 – Sí, el rei té la corona assegurada i amb ella la certesa de saber-se ben peixat i respectat.
Dama – Però nosaltres, les dones, tan sols tenim una manera d’assegurar-nos un lloc: tenir fills o filles.
Reina 3 – Sí, i si la criatura no és de sang reial, qui ho pot saber? La qüestió és fer el paperàs, mantenir les aparences.
Reina 1 – Oidà! Jo só la mare de la bella dorment i la meva rondalla comença així: Una vegada eren un rei i una reina que estaven molt tristos perquè no tenien fills. Posseïen tot el que el cor els demanava. Eren rics, vivien en un meravellós palau ple de tresors, hi havia pau al país i el poble era pròsper. Això no obstant, cap d’aquestes coses no els acontentava, perquè desitjaven tenir un fill. /…/ S’esdevingué que un dia la reina anà la bany, i /…/ de sobte va sentir una veu rogallosa d’una granota que deia: Oh reina, alegra’t, perquè el desig del teu cor et serà concedit. He vingut només per donar-te una bona notícia. /…/ Abans que les fulles d’aquell ametller tornin a brotar, serà cobert de fulles rosades i la florida voldrà dir que pots esperar un fill.
Versió de Joaquim Bartra (1975)
Reina 2 – Doncs jo só la mare de La Magraneta i la meva rondalla comença així: Hi havia una vegada una reina que desitjava quedar embarassada. Un dia, li va relliscar la magrana que tenia a les mans i la fruita es va esberlar i va deixar caure a terra un gra tan bell que la dona va voler que l’infant que havia de venir fos tan formós com aquella llavor. I tal dit, tal fet, al cap de nou mesos va néixer una nena que va rebre el nom de Magraneta.
Versió de Roser Ros
Reina 3 – Jo só la mare de la noia poma i la meva rondalla comença així: Una vez había un Rey y una Reina desesperados porque no tenían hijos. Y la Reina decía:
-¿Por qué no puedo dar hijos así como el manzano da manzanas?
Entonces sucedió que la Reina en vez de tener un hijo tuvo una manzana.
Versió d’Italo Calvino, traducció castellana de Carlos Gardini
Reina 4 – Jo só la mare de la Romanina i la neva rondalla comença així: Una vegada hi havia un rei i una reina que no podien tenir fills. Tant l’un com l’altra n’estaven dallò més tristos. /…/ Un dia que la reina passejava pels camins del seu reialme va veure una mata de romaní que tenia moltes branques amb molts brots i plena d’enveja va exclamar: “/…/Ai, tinc tantes ganes d’infantar que em daria per ben pagada encara que tingués un brot de romaní! /…/”. Poc després, la reina va comunicar al seu marit: “Espòs meu, em penso que tindrem descendència!”
Les paraules de la reina varen tenir un gran impacte en el rei /…/
Versió de Roser Ros
Dama – Jo no sóc de sang reial i l’única d’entre les reunides aquí que vaig parir un noi. La cosa va anar així: Hace ya mucho tiempo, como unos dos mil años, vivía un hombre rico que tenía una mujer bella y piadosa. Se amaban mucho, pero no tenían hijos a pesar de lo mucho que los deseaban y la esposa rezaba día y noche, pero ninguno llegaba, ninguno llegaba. Frente a la casa había un enebro, bajo el que la mujer, en un día de invierno, pelaba una manzana y, la pelar la manzana, se cortó en un dedo y la sangre cayó sobre la nieve.
“¡Ay!” exclamó la mujer dando un respingo, y al ver la sangre le entró una gran melancolía “ojalá tuviera un hijo, tan rojo como la sangre y tan blanco como la nieve!”. Al decir estas palabras, sintió de pronto en su interior una extraña alegría, sintiendo el presentimiento de que iba a ocurrir.
Germans Grimm Traducció de Jessica Aliaga
FI DEL ROUND
Bibliografia
Llibres de contes dels germans Grimm:
Riba, C.; Rackam, A. (1985)Rondalles de Grimm Barcelona, Joventut.Cuentos de Grimm ( 1998) Madrid, Anaya.
Viedma, J.; Ubberlohde, O. (1985) Cuentos escogidos de los hermanos Grimm Madrid, Gaspar editores.
Jané, A.; JOMA (2007) Les millors rondalles dels germans Grimm Barcelona, Combel.
Daniel, N. Ed. Los cuentos de los hermans Grimm (2012) Colonia, Taschen.
Grimm, J. y G.; Villamuza, N. (2012) Hermanito y hermanita y otros deieciseis cuentos que no están en los libros Madrid, Nordicalibros
Hidalgo, H. selección; Dumas, O. ilustración; Galvez, P. traducción El señor Korbes y otros cuentos de Grimm (2001) Valencia, Media vaca.
Versions citades:
La bella dorment Versió de Joaquim Bartra (1975) Barcelona, Aymà
La Magraneta Versió de Roser Ros (2012) forma part de l’exposició commemorativa dels 200 anys de la primera edició dels contes de Grimm amb el títol de Grimm a la catalana
La niña manzana Versió d’Italo Calvino, traducció castellana de Carlos Gardini (2001) Cuentos populares italianos Madrid, Siruela
La romanina Versió de Roser Ros (2000) Contes d’encantaments Madrid, Espasa Calpe/Rosa Sensat
Del enebro Hermanos Grimm Traducción Jessica Aliaga (2012) Jekill & Jill
