Contes poca-soltes I jo?
I jo? Ja ho sé, soc un barret, no cap O. Sota el meu casquet puc amagar un munt de lletres, especiament les Os. També puc amagar ombres. I fer-ne! Ningú com jo… Read More
Coll de dama
Cap de viola de gamba obra d’una escultora danesa dels anys 30 del segle XX seguint l’estil de Joaquim Tielke, constructor d’aquest instrument el 1699, a Hamburg. Propietat de Pere Ros, músic violagambista..… Read More
Contes poca-soltes Ombra i O
OMBRA i O. Sembla el títol d’una obra d’art contemporània. Però no, jo no soc sinó una humil ombra que acompanya aquesta lletra. Si la sentíssiu parlar, la O! Jo, que l’acompanyo (sempre… Read More
Contes poca-soltes La Capu
Diuen que hi ha qui no té nom. A mi, què voleu?, el meu m’ha marcat una cosa de no dir. Per ell soc coneguda arreu. Però, d’un temps ençà (no, no és… Read More
Contes poca-soltes Pàjarus
Aquest matí he vist un grup de pàjarus, sis en total. Quatre miraven cap a un costat (per mi, el dret) i dos miraven cap a l’atre costat (per mi, l’esquerre). Durant l’estona… Read More
Encendre el foc de la literatura
La vida és una aventura. I la literatura, com totes les arts, així ho reflecteix, fent del viure l’essència de la seva existència. Homes i dones naixem hereus d’una societat que, d’antuvi, ens… Read More
Contes poca-soltes Cap de flor
Al cap, una flor, i als pulmons, magrana. Estrany, oi? Sí, cap d’hortènsia de l’honorable família de les saxifragàcies. Malgrat l’enrevessat nom del meu llinatge, no faig gens d’olor. Abans d’assecar-se era de… Read More
Contes poca-soltes Bona cacera!
Soc un paraigua. Vermell. Soc molt pla, però escupo l’aigua com qualsevol altre paraigua. La Xesca, que és la meva autora. va dibuixar un llamp terrible i ben negre que queia damunt meu… Read More
Contes poca-soltes Cames Llargues
Soc en Cames Llargues. M’enfilo arreu i res no em fa vertigen. Tant li fa una ascensió a un maniquí assolint el cim damunt dels collars de la corona (no confongueu amb el… Read More