Retrat 1
Plantada entre arbusts sota el clap crescut mostrà prou braó per florir ben viu. Adob li fou dat en clos casolà, també n’aportà en el seu quefer. Fugint de l’arrel… Read More
Com que m’obsedia, enfonyí la pensa dins d’un clot pregon. Prô’l lloc no era bord: era prenys dels ous d’un formiguerar; rondaven pertot larves i llambrics i un tropell d’alats, volianes qui sap?… Read More
matinada encara surto prest del llit ja no tinc espera; m’alço i amb delit prenc un torrefacte el meu preferit! surto i tot d’una faig un esclafit: m’he deixat el mòbil! l’estri… Read More
Maneguins de puntes, de puntes i randes llueix la madona amb posat auster. Fermall vegetal amb tons de tardor, el toc que li don el passeja amb flegma.
Amb mà amatent acull ocellics i ells s’imaginen que a l’arbrat reposen prô no guipen pas que el reclam és fals: fullareda seca.
Per tapar-se el pit s’endegà un joiell fullat a desdir i el llueix de gust.
Dus fullatge al cap també a la pitrera. Voldríem saber de qui o què t’amagues, dama, amb eixa dèria?
Fullosa de cap, així el seu tocat; de diàfana llum, així el seu esguard. No en traureu pas res d’aquesta vestal.
Al pobre Pierrot se li ha fos el llum del fanal lunar. Perxò s’ha cofat tres fulles al cap que li han dat un toc d’ocell esbarriat.