Són les nou
Són les nou, fosca jacent.
Enllà carrisqueja un grill.
Dedins de casa, el rellotge
l’hora assenyala a destemps.
I si les busques li avanço
abrivant-les fins on cal?
Prô l’acció no és ben rebuda:
Penso jo, quin dret m’empara
per imposar el meu mandat?
En soc, del temps, la mestressa?
El grill m’observa perplex.
Girant-se devers mi em mira
mentre me sent remugar:
“Qui deu ser l’amo de l’hora?
Tot és estrany, espargit…
Mentre a casa el temps s’escola
com un company ressagat,
el grill oblida el rellotge
i regressa al seu món.