Encendre el foc de la literatura
La vida és una aventura. I la literatura, com totes les arts, així ho reflecteix, fent del viure l’essència de la seva existència. Homes i dones naixem hereus d’una societat que, d’antuvi, ens llega un conjunt de sabers, símbols i valors que ens faciliten (o no) créixer en societat, oferint-nos un bon nombre de certeses. Ara bé, res ni ningú ha pogut ni podrà impedir la seva subversió, la transformació o l’oblit per manca d’utilitat o de sentit.
Amb tot, potenciar les capacitats creatives de les noves generacions és el deure dels més grans, factor que marca la qualitat del futur d’una societat que es manifesta en els seus valors ètics i estètics. I una bona educació literària té un paper clau en tot aquest procés. En el transcurs de la seva descoberta, que s’entronca, no ho oblidem, amb el terreny del coneixement, cal posar a l’abast dels infants i joves obres que pels seus continguts i la seva factura (fons i forma acostumen a anar de bracet) els ofereixin de manera gradual (seguint les seves possibilitats i habilitats) el plaer de veure com la peripècia d’escalar el cim (metàfora útil per parlar de l’adquisició de la lectura) es corona amb èxit.
Dins del que anomenem la bona educació literària, hi té un paper primordial el procés de la seva descoberta, independentment de la manera de fer-ho (escoltant, mirant, llegint, escrivint). Es tracta d’un periple capaç de capgirar l’experiència individual o col·lectiva. La trobada amb la literatura hauria d’estimular la curiositat de la persona, mantenint-la connectada al llarg del relat, al mateix temps d’enriquir la seva imaginació i alimentar el seu intel·lecte. Tots aquests elements són positius a l’hora de dotar de sensibilitat artística a individus i col·lectius, mentre, al mateix temps, els entronca a l’herència cultural rebuda, recreant-ne, si cal, els significats.
Com a lectors, més d’una vegada ens hem endinsat en alguna peça (o ens agradaria poder-ho fer), en una obra escrita o dibuixada o enregistrada (amb imatges a la manera del cinema o vídeo o sonores només a la manera dels àudio llibres) sense saber quin estat d’ànim, quina emoció ens desvetllarà. Ens farà passar por? No podrem parar de riure? Haurem de descobrir el mòbil d’un fet determinat? Ens entretindrà tant que ens xuclarà aïllant-nos del nostre entorn? És llavors quan l’experiència literària ens transporta cap a peripècies emocionals, sentimentals, sensitives.
En efecte, la descoberta de la trama d’una determinada narrativa ens pot arribar a commocionar de manera intensa. Conèixer personatges, situacions o indrets de la mena que siguin pot fer decantar els nostres sentiments a favor o en contra seva, pot alterar els nostres sentits, les nostres percepcions. Si mai no ens hem trobat en cap d’algunes d’aquestes situacions, potser ens podem preguntar si no era el nostre millor moment per abordar la lectura d’aquesta obra. I és que els individus tenim moments de tot, èpoques diferents, necessitats canviants. O, d’altra banda, potser no era exactament el que ens convenia en aquell moment.
Quan l’experiència literària ens afecta anímicament, segurament s’ha encès el foc de la literatura.