Category Archive: Tocs de verb

ODISSEU

Escriu Agustí Bartra /…/ jagut sobre els troncs del rai que es gronxava en les ones, sentia la vela ben viva encara de llum i de vent i movia amb mà fluixa el… Read More →

Escriure

Amb la ploma prou s’escriu, el llapis també s’estila prô cada cop s’usa més cavar amb força el teclat sigui de pc o de mac. El resultat pot ser bo si practiques i… Read More →

El negoci del senyor Vilalta

Quan el senyor Vilalta va saber que els productes de la terra no havien arribat a port, no se’n sabia avenir. El negoci, el seu negoci, se’n podia anar en orris! Ho tenia… Read More →

Setembre a Paris

Cofats per núvols i chambres de bonneens hem calçat els carrers als peus. Per camins plens de memòria,creuem mars sense brúixola els semàfors ens fan l’ulletamb un deix de tendresa qui ens bressarà… Read More →

Calmament

Calmament el temps s’esmuny                com bot furtiu baixant pel riu mentre tant s’escolta lluny el jocós cant de la guatlla, “blat segat,” fa  eixa solfa tot solcant del cel la ratlla.… Read More →

Llumenets

                                angelets de pixallits, bufallums, dents de lleó, qui d’infant no us ha bufat escampant els vostres pèls prats enllà, camins enfora així em fugen els records brins de memòria, esparpells,   que… Read More →

Home

Amb trets d’home gran, no jove, ocupa al metro un seient. A les mans porta un diari i el fulleja atentament. Les notícies l’interessen? Qui sap si no hi para esment? Potser la… Read More →

Jo conec un arbre

Jo conec un arbre a qui els pètals cauen mentre arreu escampen un rastre olorós. Quina dolça ufana dessota el tronger! Voldria que’ls pètals, a tall de barret, cofessin ma clepsa amb olor… Read More →

Pinzellades en fosc

Pinzellades en fosc estalonen el jorn morent.  Enllà, un piquet de llàgrimes rubrica l’epitafi del dia.  I quan el gall matutí colgui la nit lletanies d’alba ompliran de celístia els nostres cors tan… Read More →