Contes poca-soltes Anell

Soc un anell que, per un moment, he estat tret de la capsa on la mestressa em va guardar per preservar-me de les urpes de les garses de tota mena…

He insistit molt perquè em tornés al lloc on hem de ser els anells, que és al dit. Al que sigui, mà o peu, peu o mà, tan li fa.

És que volia protagonitzar algun conte poca-solta. Els trobo tan, això, tan poca-soltes…

Diu la mestressa, que tot i que em va trobar a dins d’un cubell em té guardat per no perdre’m.

Sabeu? No em crec que em trobés allà on diu. El que em temo és que que com que anell i cubell rimen, a la mestressa li va bé memoritzar aquesta paraula per no haver de recordar (o inventar) cada vegada el lloc d’on em va treure.

Però…i si em va comprar en una joieria? I si va ser un regal d’aniversari? I si li va oferir un (antic) amor?

Ai!!!!Tot podria ser…