Contes poca-soltes Formiga

Formigues n’hi ha moltes. tothom ho sap, tothom en veu, tothom se’n troba, sobretot ara que és primavera.

Però jo no soc una formiga qualsevol. Em dic, em diuen, Pimpoladiga.

De mi s’expliquen alguns episodis que em varen convertir en una veritable heroïna, una vedette de contarella! Que si això, que si allò, que si cap amunt, que si cap avall…Quina odissea!

A causa d’una mala caiguda durant aquells fets, se’m va trencar una de les sis potes que tenim els insectes de la meva espècie.

Vaig haver haver d’anar enguixada durant una bona temporada. Una gran molèstia, per cert!

Durant aquest període, L’Eulàlia Ros em va fer un retrat al natural que, per cert, li va quedar molt bé. Em va dibuixar molt afavorida. A més, l’obra ha resistit el pas del temps guardada dins d’aquest marc.

Un cop passada la convalescència, la pota em va quedar força bé.

Què us pesàveu? la formiga Pimgoladiga no és moco de pavo ni bava de caracol…