Contes poca-soltes Des de baix? Des de dalt?
La història va anar així:
Un ésser humà, ben arrepapat a la butaca de la terrassa de casa seva, es preguntava cavil·lós:
-Podria qualificar els núvols que veig des d’aquí de terrassencs?
Un ésser seràfic, ben instal·lat a redós del confort del seu núvol molsut, s’interrogava dubtós:
-Seria apropiat dir que la terrassa que albiro des d’aquestes alçades és nuvolenca?
Ningú no sap si els dos éssers, l’humà i el seràfic, es van trobar mai per comunicar-se aquells neguits.
Tampoc tenim cap notícia de cap gramàtic que hagués donat per bones les qualificacions.
Davant la manca de resposta (una manera de fer a la que molts estem massa acostumats), l’humà i el seràfic van decidir servir-se de la seva troballa.