Cronos

Cronos

I passà el temps

i Cronos junyí els bous

i gravà solcs a la pell

de la dona

i la pell es frunzí.

I ella ho aprovà.

I passà el temps

i Cronos prengué flors a l’ametller

i n’escampà damunt el cabell

de la dona

i el cabell s’emblanquí.

I ella ho acceptà.

I passà el temps

I Cronos apaivagà la força

del cos vigorós

de la dona

i el cos es debilità.

I ella ho admeté.

I passà el temps

i Cronos amassà la carn

i arrodoní el cos

de la dona

i el cos s’eixamplà

I ella ho acollí.

I passà el temps

i Cronos enfosquí el pensament

en altre temps aclarit

de la dona

però ella rebel·lant-s’hi

jura i perjura que això

pertany a un malson. 

I passà el temps…