Contes poca-soltes Teulada

Sort en tinc de la teulada que em serveix de plataforma per quan surto a festejar amb el gessamí!

Fa goig, eh? Jo que en soc el seu festejador, no en faig ni la meitat. Aquesta mata olorosa em té el cor robat!

El nostre moment preferit per trobar-nos és la nit, que coïncideix amb l’esclat perfumat de la meva estimada.

Com es pot comprovar, la foto va ser presa en un moment indeterminat del dia, quan la claror del sol tot ho il·luminava.

Ara que ho penso, si hagués de triar entre l’olor i la claror, no sé pas amb quina sensació em quedaria. Potser les voldria totes dues.

Una i altra, però, m’aprofiten més si les puc haver damunt de la teulada. Ves per on!