D’infants, de mediadors literaris i d’accions culturals literàries
Roser Ros i Vilanova
I D’infants
Un nadó bressolat per un adult, una menuda portant-se la cullera a la boca al ritme d’un relat breu o altra peça literària recitats o cantarellejats per la mare, un grup d’infants captant a través de l’oïda i la vista l’explicació d’un conte, la interpretació d’una cançó o d’un poema regalats per qui d’ells s’ocupa. Vet aquí algunes situacions que permeten els més joves introduir-se al món de la literatura amb l’ajut de tots els sentits, quelcom primordial per a l’educació sensorial durant la primera infància.
Heus ací els que hi tenen més protagonisme. L’oïda en primer lloc i principal: el fetus s’impregna de l’atmosfera sonora que li proposa la mare embarassada. El tacte: les peces literàries per a les primeres edats necessiten el contacte corporal per tenir èxit: braços i tors aixoplugant el cos del nadó, panxa contra esquena, panxa contra panxa, cames contra cames, i tot un festival de moixaines. La vista: l’infant observa amb atenció com es mou i s’expressa l’adult que li ofereix literatura. Tot plegat acaba en una barreja de sensacions que fan que sense ser-ne conscients els menuts acabin mirant i tocant amb les orelles, tocant i escoltant amb els ulls. Tot això afavoreix que el coneixement literari dels més petits es produeixi en plena interacció amb l’entorn per mor de la mediació dels adults.
II De mediadors literaris
Adult bressolant un nadó, adult peixant un menut, o explicant un conte a tot un grup o fent-los cantar una cançó o regalant-los un poema. Vet aquí un ric mosaic d’individus que exerceixen la seva tasca de mediadors literaris. Si la feina és feta amb estimació, de manera sincera, honesta, compromesa amb la literatura i la cultura que l’ha feta possible, ben segur que generarà unes seqüeles emotives capaces de commocionar tant al receptor a qui van adreçades aquestes accions –tots els infants- com a ell mateix, que n’és l’emissor. A més a més, la petja que deixarà el seu bon fer serà més pregona i intensa com més es repeteixi.
I quina mena de personatge és aquest adult que exerceix de mediador literari? Doncs un individu un poc narrador, una mica actor, un bon tros rapsode i un xic poeta; en una paraula, un etnopoeta, un comunicador que usa els recursos propis del llenguatge poètic (la metàfora, el sentit figurat, la rima, etc.), que és competent en l’elaboració de contes i altres peces literàries, que sap improvisar, introduint variacions textuals, gestuals o d’altra mena en funció de les necessitats comunicatives del moment i de la interacció entre ell, l’emissor i l’altre, el receptor del missatge.
III D’accions culturals literàries
Entenem per accions culturals literàries les manifestacions verbals acompanyades del so de la veu (tornada pur so) i de la gestualitat i, esporàdicament, de llibres o altres objectes. Cal que aquesta mena d’accions s’originin durant una estona adient (la brevetat i la intensitat en són les millors aliades) en una zona de proximitat i confortabilitat. En el seu transcurs, un adult s’adreça a un infant amb el fi de comunicar-s’hi (per passar l’estona, per encomanar-li seguretat, o per resoldre un possible conflicte, etc) i ho fa mitjançant la literatura. Tota acció de literària és feta fonamentalment de paraula que es regala a l’infant per tal que se la faci seva que, d’aquesta manera, passarà a formar part de la gran família de signes i símbols que li permetran navegar pel vast món de la cultura.
Hi ha molts moments adequats, molts espais idonis per explicar contes, llegir llibres, mostrar àlbums, estimular el gust per la poesia, etc.. en una paraula, per muntar o acollir accions culturals literàries. Cal, però, tenir cura en escollir-los amb encert per tal que en el seu transcurs l’acció beneficiosa de la paraula contribueixi a desenvolupar el gust per la literatura en els infants; una acció ben resolta és la millor forma d’introduir-se en el vastíssim món cultural tot posant al seu abast un conjunt de significats, de referents ètics, estètics que aniran bastint, a poc a poc, el seu propi edifici emocional i el del grup amb qui comparteix espai i activitat. Ètica i estètica, bellesa i bondat intrínsicament articulades, ja que si l’una és la cara agradable de la bondat, l’altra és el rostre ètic del que és bell. No oblidem que ambdues qualitats formen part dels valors bàsics de l’existència humana.
Bibliografia:
Ros, R (2012) Creíxer entre la lectura i la literatura a: Revista Infància n 184