El pare que no podia adornir el seu fill

Aquella nit hi havia un nen que no podia dormir…

– Cridaré l’home del sac! –

deia son pare dant-li un patac.

Però el nen no dormia, continuava a l’atac.

 

– Vindrà el Capità Ganxut! –

l’advertia amb un gest sorrut.

Però el nen no parava, cada cop més tossut.

 

– Avisaré el Papu Fred! –

xisclava l’home fent l’aliret.

Però el nen no cedia, s’estava allà dret.

 

– Vindrà el Fantasma Blau! –

l’amenaçava el pobre babau.

Però el nen no callava, allò era un cacau!

 

– Al carrer et deixaré! –

s’exclamava, no sabent què fer.

Però el nen no hi patia, tenia esperit guerrer.

 

– Et duré a cal drapaire! –

l’escarní mirant enlaire.

Però el nen no cedia ni poc ni gaire.

 

– No m’acostaré més al teu llit! –

va dir el pare molt, molt enfollit.     

– Si és així, m’adormiré – va dir el nen fent un xiulit.

 

El nen, per fi, es va adormir.

I són pare es va ablanir.