Els herois de ficció, valedors de la diversitat
Els herois de ficció ens acompanyen des que el món és món. Des que el verb és verb. Des que la literatura és literatura. Primer van ser de paraula a través dels gèneres de la literatura oral, del teatre, etc., després van a anar a parar al paper acompanyats amb més o menys profusió d’imatges, per ocupar després les pantalles. Quan passaven de boca a orella, la seva mobilitat estava garantida perquè anar i venir és una propietat irrevocable dels mots en llibertat. I també la seva representació mental, ja que el públic receptor se’l figurava a la seva personal manera, cosa que ens permet afirmar que paraula i imatge (sigui mental o visible externament) han anat sempre de bracet.
Quan els herois de ficció van aterrar al paper, molts es van pensar que havia arribat el moment d’immobilitzar, de “congelar” els personatges que es descrivien i els seus escenaris, sense tenir en compte que un cop llegides, les seves aventures seguien movent-se pel magí dels lectors de manera que el record de les seves vicissituds s’estirava o s’arronsava en funció de l’impacte generat. El pas pel teatre i després a les pantalles, el primer cinema i posteriorment el vídeo, va aconseguir dotar de moviment els relats i, posteriorment, de so, ja sigui el de la de la veu humana, els renous de l’entorn, i la música.
Sigui com sigui, ja sigui per haver-los conegut a través dels llibres, o mitjançant els mots de viu en viu, o de les pantalles, els recreem i sense ser-ne del tot conscients, vivim i creixem en companyia d’un estol de personatges nascuts fa molt de temps o acabats d’aterrar (molts, d’entre aquestos, poden arribar a semblar-nos una reencarnació de certs avantpassats…) i tenen tal poder damunt nostre que, a cops, ens descobrim conversant privadament amb ells, o volent-nos-hi assemblar, imitar la seva valentia, la seva honestedat, la seva astúcia, sentint-nos germans bessons seus o volent defugir la seva influència.
Endinsar-se en la literatura, en els seus arguments, és estar en disposició de conèixer un ampli ventall d’herois. Uns herois que pensen, fan, somien, pateixen o imaginen allò que han imaginat els seus creadors (de manera col·lectiva o individual) i les societats que els agombolen. I és que una comunitat o un autor es poden escarrassar a crear els personatges que vulguin, però seran els oients, els lectors, els espectadors, del seu temps o dels temps a venir els qui, adoptant-los o excloent-los, els donaran carta de naturalesa o no.