DEAMBULANT PER PAISATGES LITERARIS
Le géant du lac Ed. Esperluette
Una de les funcions primordials de la literatura és estimular la curiositat dels lectors, oients i/o vidents, amb continguts capaços de mantenir-ne l’atenció, estimular l’intel·lecte, enriquir la imaginació, dotar de sensibilitat artística i entroncar-los amb l’herència cultural rebuda.
Entenem per herència cultural el conjunt de sabers, símbols i valors que homes i dones hem heretat i que, al mateix temps, som capaços de crear i que ens permeten viure en societat i moure’ns-hi amb certa seguretat i força confiança, ja que ens ofereixen unes certeses que es consoliden i ens arrelen any rere any, sense que res ni ningú pugui impedir que se subverteixin, es transformin o caiguin en l’oblit per manca d’utilitat. En realitat, cada nova generació té la tasca irrenunciable de reproduir i alhora recrear l’herència rebuda aportant noves mirades. Transmetre aquests elements culturals i potenciar-ne les capacitats creatives de les noves generacions són els factors que marcaran la qualitat del futur d’una societat que es manifesta en els seus valors ètics i estètics.
I tot això és vàlid tant si parlem de literatura per a grans, com per a mitjans i petits. Una bona educació literària té un paper clau en tot aquest procés.
Hem volgut visitar PAISATGES LITERARIS, a fixar l’atenció en alguns dels llocs freqüentats o remots, significatius o insòlits de l’argumentari de la literatura, indrets que es poden trobar en els diferents gèneres literaris (narrativa, llibre àlbum, còmic, poesia, teatre).
Hem anat a consultar alguns dels exploradors literaris que més ens agraden com ara Jorge Luis Borges, Ítalo Calvino, Julio Cortázar, Alberto Manguel o Michael Page, Juan Eduardo Cirlot, Jean Chevalier, Hans Biedermann, Bruno Bettelheim, Joan de Déu Prat i els hem preguntat si tots aquests indrets tenen la mateixa carta de naturalesa. Els seus treballs, fills directes i dilectes de l’observació i la reflexió ens han confirmat que, efectivament, hi ha relats que s’ubiquen en indrets realistes, ben perceptibles; tanmateix, ens han advertit tots ells que aquestes ubicacions són també una finestra a través de la qual ens és permès evadir-nos de la realitat immediata, convertint-se en un espiell obert a una nova comprensió de la realitat i que ens pot fer adonar que tot plegat, és pura convenció.
Seguint els consells dels estudiosos i escriptors abans citats estem en condicions de proclamar que la literatura, doncs, és plena d’indrets reals, l’existència dels quals és totalment objectivable, palpable verbalment o visualment; però també que la literatura ha estat capaç de crear indrets inexistents, llocs dels quals en tenim notícia gràcies a la capacitat imaginativa d’artistes de la paraula, de la imatge, o d’altres llenguatges expressius. Tanmateix, hi ha indrets literaris que tot i ser reals o imaginaris, han esdevingut simbòlics perquè tenen una reconeguda capacitat d’expressar idees, conceptes en sentit figuratiu, qualitat que els han atorgat diferents grups humans.
Parlar de paisatges literaris vol dir fer-ho de boscos, camins, fonts, pous, ponts, però també de biblioteques, jardins, cases, laberints, entre d’altres. Ara bé, ens preguntem, tots ells són de diferent natura?
Fixem-nos, per exemple, en els boscos. Les masses arbòries presents en llibres com Salvatge d’Emily Hugues editat per Libros del Zorro Rojo o El museu d’en Tronquet d’Åshild Kanstad Johnsen editat per Nórdica, tenen poc a veure amb el bosc on es perden els germans Ton i Guida o on La Caputxeta Vermella es troba amb el llop. I és que tot i que ningú no dubta que el bosc forma part intrínseca i essencial del patrimoni immaterial de la humanitat, aquest indret constitueix també una font d’identitat, una deu capaç de regenerar-nos, una expressió de principis simbòlics, ètics i estètics de la comunitat que els ha generat o adoptat i, a més, ens captiva fins a l’extrem de confondre’l per un miratge.
Així doncs, com aquells que passegen pel bosc amb la creença de sortir-ne amb les energies renovades, així mateix us convidem a deambular pels diferents paisatges literaris, amb el propòsit de donar a conèixer l’herència paisatgística literària rebuda reproduint-la i, alhora, recreant-la, car no volem renunciar al dret que ens empara a redefinir allò que ens ha estat llegat.