MÉS LITERATURA SISPLAU

foto Tristán Pérez

Generalment i llevat d’algunes excepcions, els adults solem relacionar-nos amb els infants a qui ajudem a créixer amb una bona dosi de paraules i expressions tretes de l’ampli repertori de peces de la literatura oral que les comunitats humanes hem anat inventant, acumulant i també perdent centúria rere centúria i que tenen un indubtable regust de literatura. De fet, en formen part indestriable!

Aquestes peces surten de la nostra boca, la dels grans, i arriben a les orelles dels menuts a tall d’obsequi (perquè constitueixen un veritable obsequi, no ho dubteu) sense altra intenció la de ben relacionar-nos-hi. La cantarella viatja portada per la veu de qui la diu, amb la participació del cos que li fa de caixa de ressonància, un cos que, segons les circumstàncies, pot arribar a convertir-se en objecte (només cal evocar el gest i el ritme de passar el dit índex de la nostra mà per damunt de la mà de l’infant tot cantarellejant “ralet, ralet, paga, paga dineret” amb la mà).

Moltes de les literatures d’infant deuen el seu origen a la oralitat, per bé que no pas totes. Vinguin d’on vinguin, tradició oral, creacions d’autor damunt de suports com el llibre (de paper, de roba, de plàstic, de cartoné, etc.) o damunt de pantalla (un suport que, de moment, només ofereix canvis en la grandària i no pas en la textura, com ha fet el llibre), comptem amb un bon grapat de poesies, de jocs amb fórmula, de refranys, de dites, de cançons, de jocs rítmics i verbals, d’endevinalles, etc. fets de textos i gestos que no accepten gaire variacions, doncs la seva capsa rítmica s’encarrega de mantenir-ne l’estructura, el ritme, la sonoritat. També disposem de tota mena de contes que quan expliquem amb paraules creixen i es multipliquen. s’esquitllen o es perden seguint la inspiració del qui el diu o les exigències del qui escolta.

Així com la vida, les peces que conformen aquesta classe de literatura (que podem definir com literatura d’infant), són plenes de personatges de tota mena, d’éssers ficticis que pensen, fan, somien, pateixen o somien tal com els han imaginat els seus creadors (de manera col·lectiva o individual) i no és estrany que tinguin una retirada amb la gent real. Al cap i a la fi, els seus inventors són persones de carn i ossos com nosaltres.

Com a persones adultes que pretenem crear vincles afectius amb la literatura entre els més joves, ja sigui a través de l’oralitat, ja sigui a través de la lectura de textos o d’imatges, o el visionat de peces a les pantalles, cal que tinguem en compte com n’és d’important fer amistat amb els personatges fills de la ficció: donar a conèixer la talpeta que volia…, en Pomelo, en Patufet, en Gusti i els mostres, els tres fills del rei, la Pipi o la família que surt a caçar un ós, o l’Idris que tenia una bala de vidre, és una oportunitat de descobrir uns tipus literaris, alguns de ben antics, d’altres nous de trinca, que poden ser inclosos al nostre cercle d’amics, tenir ganes de conversant-hi privadament, voler-nos-hi assemblar, o  imitar la seva valentia, la seva honestedat, la seva astúcia…I tot això, gràcies a la literatura!

Vet aquí perquè és important que els adults ens impliquem en sembrat i regar les llavors de la literatura a l’hort de cada criatura. En poden sortir molt bons fruits.

No ens cansarem mai de cridar: més literatura, sisplau!