Com que m’obsedia,

Com que m’obsedia, enfonyí la pensa dins d’un clot pregon. Prô’l lloc no era bord: era prenys dels ous d’un formiguerar; rondaven pertot  larves i llambrics  i un tropell d’alats, volianes qui sap?… Read More →

matinada encara

matinada encara surto prest del llit  ja no tinc espera; m’alço i amb delit prenc un torrefacte             el meu preferit! surto i tot d’una faig un esclafit:  m’he deixat el mòbil! l’estri… Read More →

VERÒNICA

Maneguins de puntes, de puntes i randes llueix la madona   amb posat auster. Fermall vegetal amb tons de tardor, el toc que li don el passeja amb flegma.

QUITÈRIA

Amb mà amatent acull ocellics   i ells s’imaginen que a l’arbrat reposen prô no guipen pas que el reclam és fals: fullareda seca.

EUGÈNIA

Per tapar-se el pit s’endegà un joiell fullat a desdir i el llueix de gust.

SALTÈRIA

Dus fullatge al cap també a la pitrera. Voldríem saber de qui o què t’amagues, dama, amb eixa dèria?

HORTÈNSIA

Fullosa de cap, així el seu tocat; de diàfana llum, així el seu esguard. No en traureu pas res d’aquesta vestal.

PIERROT

Al pobre Pierrot se li ha fos el llum del fanal lunar. Perxò s’ha cofat tres fulles al cap que li han dat un toc d’ocell esbarriat.

Aranyes

Aranyes feineres que fileu teranyines on poder enxampar insectes brunyits pel vostre aliment. Quan segregueu fil tot filant, filant amb la vostra argúcia -que no és cap minúcia- mostreu un gran art. Tanmateix…… Read More →