Bones, he trigat una mica a arribar fins aquí. Les normes són es normes i no tenia permís per desplaçar-me. Em presento: soc el germà del ninot I i de la nina de… Read More →

Dues nines. La de damunt ja la coneixeu, però no pas la de davall. Són mare i filla, per si ho voleu saber. –Jo, la mare vaig viure mitja vida a Bolívia. Però… Read More →

Salutacions! Encara que sorprengui, soc fill de la nina boliviana només que més granadet. He crescut, m’he fet gran fora de les terres de l’alpiplà, tot i que, com es pot veure, conservo… Read More →

Hola, aquí l’Angelina. Què, no em coneix ningú? La nina de l’Angelina. La de les trenes morenes i el vestit tot fet de puntes, de puntes i randes. La nina de l’Angelina. La… Read More →

I jo? Ja ho sé, soc un barret, no cap O. Sota el meu casquet puc amagar un munt de lletres, especiament les Os. També puc amagar ombres. I fer-ne! Ningú com jo… Read More →

OMBRA i O. Sembla el títol d’una obra d’art contemporània. Però no, jo no soc sinó una humil ombra que acompanya aquesta lletra. Si la sentíssiu parlar, la O! Jo, que l’acompanyo (sempre… Read More →

Diuen que hi ha qui no té nom. A mi, què voleu?, el meu m’ha marcat una cosa de no dir. Per ell soc coneguda arreu. Però, d’un temps ençà (no, no és… Read More →