PETIT HOMENATGE A IELA MARI

24 març 2014

Iela ( Gabriela ) Mari, nascuda a Milà el 1931, va morir el passat 29 de gener. Va començar a publicar el 1967 a l’editorial Emme. Era una artista discreta, companya d’Enzo Mari, Bruno Munari o Leo Leoni, mestres desapareguts que continuen creant escola.

De Iela Mari ens queda el mestratge de qui sap transmetre la poesia que viu a la complexitat. Destaquem “El globus vermell”, “La poma i la papallona” o ” L’ou i la gallina ” fets amb el seu marit Enzo. Sola va publicar “Menja que et menjo”, “Animals al prat”.

Sophie Chérer[1] va escriure sobre la seva feina: El maig del 1968 hi va haver una revolució a França. Va ser la publicació del llibre “El globus vermell”. Res de maoista, ni del Papa en aquest programa inusual. Només un àlbum per a infants. Cap història cursi. Ni colors praliné. Cap testimoni. Cap lliçó. Pàgines zen, blanc, línia negra, taca vermella. El xiclet d’un nen es transforma successivament en pilota, poma, papallona, flor i en paraigües. “Volia cridar l’ atenció sobre les formes en relació amb el bombardeig d’imatges de la televisió”, deia Iela Mari, que tenia 36 anys el 1968! Què diria avui davant de l’envestida no només fotos lletges, sinó de paraules buides? Probablement restaria en silenci, en silenci, com els seus llibres.

A l’Escola de Disseny a Milà, on feia de professora deia: “Crec que per al nen que tracta de comprendre, la naturalesa és massa complexa. Jo intento fer-li-ho fàcil mitjançant la creació d’imatges de síntesi, cosa que fa el veritable més real que la realitat. Cal partir d’una anàlisi per arribar a una síntesi, i no a l’inrevés.”

Fullegem els seus llibres en paper, en calma, a poc a poc. A més a més, es poden localitzar dos vídeos que ofereixen assaborir les seves imatges amb una cadència a ritme del que pretenia l’autora.

La manzana y la mariposa http://www.youtube.com/watch?v=bIw_NdysgGM