Category Archive: Tocs de verb

Contes poca-soltes Pàjarus

Aquest matí he vist un grup de pàjarus, sis en total. Quatre miraven cap a un costat (per mi, el dret) i dos miraven cap a l’atre costat (per mi, l’esquerre). Durant l’estona… Read More →

Contes poca-soltes Cap de flor

Al cap, una flor, i als pulmons, magrana. Estrany, oi? Sí, cap d’hortènsia de l’honorable família de les saxifragàcies. Malgrat l’enrevessat nom del meu llinatge, no faig gens d’olor. Abans d’assecar-se era de… Read More →

Contes poca-soltes Bona cacera!

Soc un paraigua. Vermell. Soc molt pla, però escupo l’aigua com qualsevol altre paraigua. La Xesca, que és la meva autora. va dibuixar un llamp terrible i ben negre que queia damunt meu… Read More →

Contes poca-soltes Cames Llargues

Soc en Cames Llargues. M’enfilo arreu i res no em fa vertigen. Tant li fa una ascensió a un maniquí assolint el cim damunt dels collars de la corona (no confongueu amb el… Read More →

Contes poca-soltes Rata

Es veu ben clar que soc una rata, oi? No he estat mai en una claveguera. No soc un animal qualsevol. Provinc d’un antic llinatge i el meu bressol ha estat el llibre.… Read More →

Contes poca-soltes Llagosta

Soc una llagosta esportiva. Aprofito qualsevol lloc per mantenir-me en forma. Ara mateix, estic passant una temporada dins d’una casa, on m’he confinat voluntàriament per acompanyar els seus estadants. Aquí on se’m veu,… Read More →

Contes poca-soltes Mosques

Avui hi havia no una, sinó dues mosques al quarto de bany. M’hi he apropat amb subtilesa, sense fer soroll. Si difícil és enganyar una mosca, imagineu què és enganyar-ne dues! Però ho… Read More →

Contes poca-soltes Mosca

Ha entrat una mosca a casa. Hem mantingut aquesta conversa: -A les mosques ens encanta tot lo  pollós, ronyós, garroner i xarxó. -Vaja! -Escampem la brutor arreu. -Quèèè? -Fiquem les potes dins la… Read More →

Lletres al carrer Terra

TERRA FORTA, conforta; la legitima qui a fons l’estima. TERRA FÈRTIL és útil; l’empodera qui no l’altera. En canvi… TERRA MORTA, no fruita; fa tort qui no li don conhort. TERRA TRISTA,