Notes sobre la lectura

En el transcurs del 2005, any dedicat al llibre i a la lectura, s’han dit i s’han sentit moltes coses sobre l’acte de llegir, sobre la naturalesa del lector, sobre el llibre com a objecte, i sobre les cultures i negocis que es generen al seu voltant. I les que es diran encara i potser sentirem, o no! 

A mi no em sembla que pugui dir res de nou sobre els diferents aspectes de la lectura i els llibres. Tot i així, voldria tractar un aspecte que, com a persona que treballa amb la veu em sembla poder fer amb un cert coneixement de causa. Voldria, doncs, parlar-vos de la lectura en veu alta.

I com que això al que em referiré és una activitat literària, intentaré fer-ho  servint-me d’algunes de les qualitats que Italo Calvino atorgava a la bona literatura i que tan bé va descriure en el seu llibre “Sis propostes per al proper mil·leni” (de les quals només en va poder redactar cinc car la mort el va sorprendre quan treballava en la darrera.

Lleugeresa o claredat, 

Rapidesa o concisió,

Exactitud o precisió en el lèxic i en els fets,

Visibilitat, capacitat d’evocar imatges mentals,

Multiplicitat, poder representar el món sense atenuar-ne la complexitat.

Voldria definir en primer lloc què és lectura:

La lectura de tots els bons llibres és com una conversa amb la gent més honesta dels segles passats que n’han estat els seus autors. /…/ La lectura és exactament una conversa amb els homes més savis i més interessants que els que podem tenir ocasió de conèixer al nostre voltant.

Ruskin citat per Marcel Proust

Ara voldria parlar dels qui practiquen la lectura mitjançant una vella dita oriental que separa els lectors en quatre classes:

• les esponges, o sigui aquells que ho absorbeixen tot, el que és essencial i el que no ho és;
• els embuts aquells que deixen escapar-ho tot;
• els filtres, que deixen passar la bona substància i que es queden el solatge;
• els sedassos, que deixen fugir el boll i guarden el gra pur.

El qui vulgui treure profit dels llibres cal que faci constantment feina de sedàs.

Publicat al número de juliol del 1935 a la revista Claror de l’Institut de Cultura fundat per Francesca Bonnemaison

Citat al llibre Francesca Bonnemaison educadora de ciutadanes de Dolors Marín, editat per la Diputació de Barcelona a la mateixa ciutat el 2004

Ara em cal introduir el concepte de conversa:

El que diferencia essencialment  un llibre d’un amic no és la superioritat de la saviesa d’un damunt l’altre, sinó la manera de comunicar-s’hi. Així, la lectura, contràriament a la conversa, consisteix per a cadascun de nosaltres a rebre comunicació d’un altre pensament,  però estant sol, és a dir, gaudint del poder intel·lectual que hom té en la soledat i que la conversa dissipa immediatament.

Marcel Proust

Notes tretes de Sur la lecture  de Marcel Proust publicat per Actes du Sud a Arles el 1988

Crec que la lectura en veu alta participa d’aquestes qualitats. Vegem-ne, si de cas, alguns exemples.

El gegant de la història

Els narradors de la nit

El grill silenciós.

No és pas l’atzar ni tampoc la impostura el que ha fet que en els textos triats aparegui la paraula somni.

• De què sóc fet? – es preguntava un dia el Somni, creient-se sol. 
• De mi – li respongué algú que passava per allà.
• I tu, qui ets? –  va tornar a preguntar el Somni, en descobrir-se acompanyat.
• Jo sóc la Fantasia – va rebre per tota resposta – i abans que l’altre tingués temps de formular una nova pregunta, va continuar -. Tinc la facultat de formar imatges, mentals. Gràcies a mi és possible  representar-se objectes no presents. Puc fer concebre combinacions que no formen part de la realitat.
• Però com funciones? – va voler indagar el Somni vivament interessat pel que sentia.
• Sóc com una màqina electrònica que té en compte totes les combinacions possibles i escull les que corresponen a un sol fi o,simplement, les que són més interessants, agradables o divertides.
• I tu, de què t’alimentes? – va preguntar novament el Somni. 
• Em nodreixo de la realitat però, generosa com sóc, tinc per costum que els meus efectes retornin a ella, canviant-la, recreant-la, enriquint-la.
• I per què existeixes, Fantasia? Jo sóc la forma més lliure i poderosa que tenen els humans per conviure amb els seus propis límits.
• Tot això és molt imprecís – va replicar el Somni, volent posar a prova la paciència de la Fantasia –. Em cal alguna prova més concreta.
• Entesos: la meva presència permet als humans el desenvolupament del pensament i del símbol.

Després d’aquest breu diàleg, la Fantasia va seguir el seu camí.

En canvi, el Somni, satisfet d’haver descobert la seva naturalesa fantasiosa, es va perdre en un mar de cabòries:

“Si la realitat és sempre insatisfactòria,  només és a través meu que el viure és possible.

Si jo, el Somni sóc, com diuen, una necessitat  primària pel bon funcionament del sistema biològic i neurològic, regenerant-lo, aquell d’entre els homes i les dones que no exerceix de somniador, embogirà.”

Tot això, no li va impedir elaborar algunes certeses:

“L’infant, com el gran,  posseeix la facultat de somniar i és perfectament capaç de fer-ho, tant en la vigília com en el son.

És durant  el llarg periple del seu creixement  que l’infant aprèn a reconèixer la seva pròpia ficció, les seves fantasies i a considerar-les com una facultat positiva o negativa. La gent  gran, amb la seva actitud acollidora o censuradora, és qui demostra als menuts que allò que acaben de fer, de dir o de representar és una bona cosa, o no.”

I encara va establir algunes categories:

“Hi ha una llei d’individus que no dubten del Somni, de mi. Tothora estan disposats a sortir a la seva percaça, per complicat i llarg que sigui el camí.

D’altres, no en volen saber res, dels somnis. Consideren que  el Somni, o sigui jo i la meva cacera, no són sinó una quimera, una noció il.lusòria. I no és que aquests darrers no en tinguin, de somnis, simplement renuncien a la seva realització, posant en perill, això sí,  la qualitat de la seva pròpia existència.  

Després d’aquest solil.loqui, el Somni no es va poder estar d’exclamar en veu alta,  com si tot el gènere humà el pogués sentir::

“Tant si ho creieu com no, vosaltres, oh humans, sou fets de la matèria dels vostres somnis. Ells són la vostra rebel.lió, l’emblema del vostre coratge. 

És dins la ficció que sou de debó allò que heu somniat, allò que heu viscut. I qui sap si tot allò que no heu gosat ni viure ni somniar

Creieu-me, humans, qui no somnia no és!”

Voleu que us conti el meu somni?

Nois i noies, agrupats per cicles, trien un llibre o alguns llibres (sobre una selecció feta a priori) del qual se’n llegirà un fragment de curta durada (5 minuts) cada dia. La lectura es pot fer per cicles, per classes.

Les temàtiques a triar seran:

La volta al món.  Llibres de viatgers en terres exòtiques

Tres i tres i tres fan nou. Llibres basats en els números

 Un món ple de màgia. Relats màgics

Històries naturals. Llibres sobre la natura que ens envolta.

Quin cacau! Peripècies i aventures

Salsa rosa. Històries d’amor

Qui riu bé, riurà el darrer. Històries per petar-se de riure

Si ho sé, no vinc! Els llibres que ens poden fer por

De què és fet el món? Llibres de coneixements

L’arbre genealògic. Històries de famílies

Animalades. Relats amb protagonistes animals

El lloc on es faci la lectura serà un indret expressament destinat a aquests afers. La biblioteca de l’escola pot ser un bon lloc.

 Durant les lectures es pot fer un reportatge fotogràfic del lector i dels oients, per anar conformant un gran mural.