S’apropa la nit, endins de la vall, d’obaga cobert, el sol s’ha abatut. Sobre el pedruscall de rosada humit les goges practiquen llurs crits innocents impregnant l’indret d’una esgarrifor que li don un… Read More →

Faig sonar el piano callat fins fa poc; un calfred sonor recorre la casa mentre dues mans ramblegen damunt del teclat. Generós, el piano m’ofereix sencer   et seu costellam Notes saltijuguen com cadells… Read More →

Robem pedaços a la vida cercant la llum. Furtius entre garrics marxem per trobar els qui, enterraren, ençà o enllà, amb el plor últim, la derrota.

amb el pinzell xop de quimeres amanyago el llenç on jauen tremolencs traços, taques, formes i colors completament lassa,  m’assec en mig de l’horitzó la llum ha entrat de puntetes: quina ufana de… Read More →

Xop de quimeres el pinzell fa parlar el paper

Tinc un aixopluc   ran, ranet de mar, algues i cargols li bressen el son. Allí dins s’hi enlliten capolats en terra despulles de somnis (tresors coral·lins)  restes de naufragis (cada port n’és ple)… Read More →